El Bages necessita fets: desdoblar la C-55 i alliberar la C-16

Fa pocs dies el Govern de la Generalitat va presentar els estudis per donar inici al desdoblament de la C-55. És una molt bona notícia. Respon, de fet, a una demanda històrica del Bages que finalment comença a fer els primers passos reals.

Parlem d’una infraestructura clau per al dia a dia de milers de persones. La C-55 és una de les principals vies de connexió del Bages amb l’àrea metropolitana, amb un volum de trànsit que fa temps que ha superat la seva capacitat. Per això, el fet que el projecte avanci i s’hagi posat en informació pública és un pas important que celebrem i que és de justícia reconèixer. Però tots plegats no podem caure en l’autocomplaença. Ha de ser, en tot cas, l’inici d’una nova etapa: la de l’execució, la del seguiment i, sobretot, la del compliment dels terminis.

Aquest projecte ha de ser un compromís ferm, amb inversions assegurades i amb la garantia que no tornarem a quedar atrapats en ajornaments sine die. Hem vist massa episodis similars de promeses d’infraestructures vitals que han acabat al calaix, com el malaurat eix ferroviari transversal que, encertadament, ara el Govern de Catalunya ha recuperat.

El que també és important és la gestió del mentrestant. I és aquí on entra en joc una altra decisió imprescindible: l’alliberament del peatge de la C-16. Tenim una realitat que frega l’absurd. D’una banda, una via saturada com la C-55, amb problemes estructurals evidents. De l’altra, una infraestructura preparada per absorbir part d’aquest trànsit però condicionada per un peatge que té un cost elevadíssim, malgrat que vam aconseguir la gratuïtat en viatges d’anada i tornada en menys de 24h, un salt del qual estem molt orgullosos però que encara és insuficient. Per això, mentre no arribi el desdoblament complet de la C-55, cal actuar amb mesures immediates. L’alliberament del peatge de la C-16 és una eina efectiva per reduir la pressió sobre la xarxa i millorar la seguretat.

I alhora el debat, en el fons, és molt més ampli. El que és més rellevant és com entenem el país. Si volem un model centrat (radial) exclusivament en l’àrea metropolitana o un model equilibrat, on territoris com el Bages puguin créixer, generar oportunitats i oferir qualitat de vida. I aquí hi ha la mare dels ous. Tenir infraestructures necessàries per afavorir la mobilitat (per tant, ajudar a treballadors i estudiants), infraestructures que responguin a les necessitats econòmiques (per tant, ajudar a empreses) i tenir infraestructures que facilitin fer vida (per tant, ajudar als ajuntaments i lluitar contra el despoblament) és imprescindible per poder tenir un país, Catalunya, cohesionat socialment, competitiu econòmicament i amb igualtat d’oportunitats.

Des del Bages hem fet la nostra part. Hem insistit, hem formulat propostes sostenibles, ordenades, justes i serioses, com la proposta 2+2 per al desdoblament de la C-55. I que entengui tothom que garantir la mobilitat del Bages no és una concessió al territori sinó una necessitat -ineludible!- de país.