Benvinguts al silenci... institucional

Des que vaig «aterrar» com a president de l’associació de veïns, confesso que esperava aquell moment solemne. .

Aquella trucada. Aquell missatge. Aquell «Enhorabona, tenim molta feina a fer».

No demanava una catifa vermella, però potser sí una mica de complicitat, o almenys una encaixada de mans virtual.

Però no. Silenci.

Un silenci tan dens que gairebé es pot tallar amb ganivet. Ni rastre de reunions, ni propostes, ni aquell interès sobtat per saber què passa al barri. Curiós, oi? Sobretot perquè tots sabem que aquest silenci té data de caducitat.

Perquè, siguem sincers: quan s’acosten eleccions, el barri deixa de ser invisible. Llavors sí. Llavors arriben les visites, els somriures, les ganes d’escoltar, les promeses amb eco.

De cop i volta, tot és «importantíssim» i «prioritari».

És per això que, des de l’associació, hem decidit avançar-nos als esdeveniments. Estem preparant un petit qüestionari del barri. Res de l’altre món, però prou directe com per separar el gra de la palla.

Quan arribin —perquè arribaran— no caldrà gaire conversa buida: tindran l’oportunitat de demostrar, negre sobre blanc, quin grau d’implicació real estan disposats a assumir.

No volem grans discursos. Volem compromís. No volem fotos. Volem resultats.

Així que, quan tornin a descobrir el barri en període electoral, els rebrem com cal: amb un qüestionari sota el braç i la memòria ben fresca.Perquè el barri no només existeix quan hi ha urnes.