Pos ja pots córrer a aprendre a escriure

Quan faig xerrades a grups d’estudiants que venen al diari, enmig del discurs sobre com es fan les notícies sempre els col·loco aquest sermonet: tret que us dediqueu a una feina manual o molt poc qualificada, en gairebé qualsevol activitat haureu d’escriure; enviareu mails a caps, companys i clients, presentareu informes i redactareu propostes; algunes vegades escriureu, precisament, per aconseguir la feina. La primera cosa per la qual se us jutjarà serà per aquests textos. Cada paràgraf és un retrat. Si qui rep el text ha llegit una mica, radiografiarà el vostre nivell cultural, la vostra capacitat per raonar i argumentar, i la vostra habilitat per adoptar el to adient. No teniu on amagar-vos. Per tant, preocupeu-vos moltíssim d’escriure bé. La bona notícia és que, per aprendre’n, només cal llegir molt i escriure de tant en tant. La mala notícia és que, si no heu començat a llegir des de petits, ja aneu tard. Si us heu saltat l’etapa dels tintins i els Astèrix ja podeu córrer a llegir diaris com bojos.

Naturalment, els estudiants reben el sermó com si jo fos un marcià i ells uns pobres terrícoles segrestats en un asteroide remot. Ho són.

El problema que tinc ara és que amb la IA, qualsevol pot perpetrar quatre frases malgirbades i demanar al GPT que les desenvolupi en un discurs correcte. Ser capaç d’articular una explicació passable ja no és només a l’abast de qui té dues neurones alfabetitzades. I els joves ho saben. De fet, pensen que tenen avantatge perquè ells ho saben i jo no. La condescendència amb què els estudiants poden mirar un ‘boomer’ és insondable, pobrets.

El fenomen ja està generant reaccions compensatòries. Ara, qui se sap capaç d’escriure bé comença a intercalar enmig d’una llengua impecable alguna expressió desinvoltament incorrecta (en el cas dels catalans, algun barbarisme simpàtic tipus buenu, algu, puestu o pulutant) per indicar ben clarament que allò no ha sortit de la IA. Fins i tot és benvingut algun error de picatge per mostrar espontaneïtat. Naturalment, els ianquis ja li han posat nom: typomaxing, o potenciar els ‘taipos’, els errors tipogràfics.

O sigui que els illetrats, que no es facin il·lusions: si tothom té IA, tothom torna al punt de sortida. El text correcte es donarà per suposat. El que valdrà, igualment, serà saber-ne: ser capaç de marcar la diferència sortint del to estereotipat del GPT i fent lluir el que ets amb aquell adjectiu que ho canvia tot. Sense passar-se, oju.