Un pavelló per fer ciutat

Quan es va atorgar l’organització de la quarta copa del món de rugbi, la de 1999, al País de Gal·les, l’ajuntament de la capital i la Federació de la pilota ovalada van haver d’admetre que el llegendari Cardiff Arms Park s’havia fet petit i vell i que reformar-lo no era una opció. Calia construir un estadi nou, modern i molt més gran, capaç d’acollir no només partits del Sis Nacions sinó també competicions d’altres esports i esdeveniments de grans dimensions. L’Arms Park s’havia edificat en un racó de la ciutat que, amb el temps i el creixement urbà, havia esdevingut plenament centre. I això va provocar l’inevitable debat sobre si era millor construir de nou al mateix lloc o bé requalificar els terrenys i amb els beneficis obtinguts fer un nou estadi a les afores de la ciutat. La primera opció era molt més lenta, cara i complicada, però fou la que s’acabà adoptant, per sort.

La ciutat no va voler renunciar a l’ambientàs que es crea al seu bell mig, amb pubs, restaurants i comerços treballant a tot drap, cada vegada que el XV del drac juga a casa o que el Millennium (nom actual de l’estadi) ofereix algun altre gran espectacle. A més, l’estadi està obert tot l’any i s’ha convertit en un complement indispensable de l’oferta turística local. És veritat que un pol d’atracció d’aquestes característiques en ple nucli urbà genera també alguns inconvenients, sobretot per les persones que voldrien arribar-hi amb el seu cotxe. Però precisament els centres de les ciutats europees estan especialment ben connectats amb transport públic (urbà i interurbà) i disposen d’aparcaments (dissuasoris i gratuits o cèntrics i cars) per a la gent que ve de fora.

Ja heu endevinat que explico tot això per fer un paral·lelisme amb el nou pavelló de bàsquet (i esdeveniments diversos) que s’ha de construir a Manresa. Un equipament que no està pensat perquè els manresans facin esport, si no perquè veïns i forasteres gaudeixin de l’espectacle. Té més a veure amb el Kursaal que amb el parc de l’Agulla, per entendre’ns. Per tant, no és necessari que s’ubiqui en un espai, el Congost, dedicat a l’esport de base i a l’activitat física, i que hauria de ser més un parc, on predomin els espais oberts i el verd, que no un polígon, on dominin els edificis i els vials. Ubicar-hi un nou pavelló encara més gran obligarà a incrementar l’espai per a la circulació i l’aparcament en perjudici del pròpiament esportiu i de la idea del Congost com a part del pulmó verd oest.

No sé quants metres quadrats fan falta ni on, d’aquest centre real que va de la Seu a la FUB i de la Ben Plantada a la Plaça Catalunya, es podria encabir un pavelló com aquest. Però la opció més fàcil -el Congost/Pont nou- no és la que més contribuiria a fer ciutat i a generar activitat afegida. Especialment si pensem no tant en la ciutat que tenim sinó en la que volem pel què queda de segle.