Com està el pati!

Tal com està el pati, no em queda més remei que badar envers els drets de les persones, hagin aconseguit, o no, un diagnòstic relacionat amb la salut mental. Ja fa uns anys els eslògans eren ben clars: «no existeix la salut sense la salut mental» o «la salut mental en totes les polítiques», un altre en què no tothom hi estarà d’acord: «El treball com una eina terapèutica més».

Aquestes frases indicaven, i assenyalen, la voluntat de seguir les indicacions del Pla Integral de Salut Mental de l’Organització Mundial de Salut (OMS), el MHAP per les sigles en anglès. Com a «progues» no ens guanya ningú, les indicacions dels «Quality Rights» de l’OMS, els drets de qualitat, en l’àmbit de la salut mental; inclús el Govern de la Generalitat va signar un conveni amb l’OMS, per tal de formar a tots els agents relacionats amb la salut mental i de difondre el coneixement relacionat amb els drets de les persones ateses.

Sintetitzaré aquests drets: Primer, els drets humans, basats en la Convenció de l’Organització de les Nacions Unides: dignitat, autonomia i igualtat; reduir, al màxim possible, les mesures coercitives i els ingressos involuntaris; l’atenció centrada en la persona: es té en compte l’opinió de la persona atesa; comunitats inclusives i en tots els àmbits; serveis de qualitat pensats a atendre les persones a la comunitat; per això requerim societats inclusives.

Sembla que són objectius assequibles i que marquen una manera d’atendre les persones, assenyalant un camí. No entraré en com es desenvolupa el procés de formació engegat al nostre país. Fora bo saber quants professionals, de tots els estaments, són coneixedors i han participat en aquestes formacions, però no és el cas.

En una situació de crispació política com la que tenim, em pregunto, es respecten les opinions dels que no opinen igual? Es manté un diàleg constructiu? Es troben objectius comuns per fomentar una societat inclusiva i solidària? Són possibles els objectius esmentats sense una pràctica democràtica? Sense una democràcia plena els drets de les persones estan restringits. Recordo que l’antiga URSS va decidir marxar, voluntàriament, de l’OMS l’any 1949 i no va tornar, voluntàriament també, l’any 1956, Mai va ser expulsada.

Ara és l’hora que cadascú posi el seu gra de sorra per tal de mantenir els ideals democràtics! Com deia el Sr. Aznar: «el que pueda hacer, que lo haga», però recomano fer-ho, en el sentit contrari al que volia dir el expresident en aquesta frase. La salut mental i el sistema de salut requereixen un sentiment, arrelat, democràtic.