La pedra nua, un fals històric

nua és més autèntic que si està arrebossat. Però es una idea no sempre correcta. Tradicionalment els edificis solien arrebossar-se per dins i per fora. Les cases de pagès importants sempre s’arrebossaven i a vegades es decoraven amb bonics esgrafiats. Les cases pobres no solien arrebossar-se perquè no podien per falta de diners. Igualment les cases de les ciutats solien vestir la pedra amb arrebossat. Sols alguns edificis importants es van fer amb bons carreus per ser vistos i llavors no calia l’arrebossat. Els temples sempre solien revestir la pedra amb revestiment tant per dins com per fora. A més a dins solien decorar-los amb pintura. La moda que es va imposar a mitjans dels segle XX de pelar la pedra i deixar-la nua respon a una falsa idea de l’arquitectura tradicional.

Les fàbriques tèxtils antigues estaven arrebossades, sols al segle XX es van construir fàbriques amb murs exteriors per no ser arrebossats com és el cas de la Fàbrica Nova de Manresa, però l’interior sí que estava arrebossat. La Fàbrica dels Panyos, la del Salt i la majoria estaven arrebossades i pintades de blanc. Esperem que quan restaurin la Fàbrica dels Panyos ho facin seguint la pauta de com era històricament. Es evident que quan es construïa amb mur de paredat, amb barreja de pedres de totes mides, amb afegits de totxos, es pensava que aquestes parets havien d’anar recobertes per un arrebossat. Sorprèn veure com en algun espai restaurat com és l’oficina de turisme de Manresa i algun fragment de l’Anònima i molts altres lloc s’ha deixat algun espai amb el mur descobert i llavors apareix un fragment paret que sembla una ruïna i que mai es va pensar que s’havia de veure.

A la masia de Can Font de Manresa es poden veure els dos sistemes de restauració. La capella que hi ha davant la masia es va restaurar pelant la pedra dels murs exteriors. Es pot comparar amb la vista de la masia de Can Font restaurada seguint la pauta tradicional de l’arrebossat i pintat.

Durant un temps es van restaurar molts temples medievals traient l’arrebossat de dins i de fora pensant que veure la pedra vista, nua, era més autèntic i corresponia al que devia ser originalment. Però no era així, els temples sempre que podien s’arrebossaven i l’interior es decorava amb pintures. L’investigador de l’art Carles Sánchez, professor de la UAB, expert en romànic deixa molt clara la seva tesi en els seus darrers llibres: desmitifica que el romànic era un art molt auster, amb l’ús del color. En visitar els temples ara veiem l’esquelet, però a l’època l’experiència del fidel era multisensorial.

Una cosa ben diferent són les construccions de pedra seca com les barraques o cabanes o les cases rurals o urbanes de famílies pobres que no podien pagar l’arrebossat.

Es evident que tothom té els seus gustos. A algunes persones els pot agradar veure parets desvestides amb les pedres nues. La sensibilitat estètica pot canviar amb el temps i veure unes parets amb la pedra vista pot agradar. Però cal tenir present que aquest sistema no sol correspondre a una visió tradicional i autèntica de les parets de façanes i interiors.