Sobre com Manresa ha retornat la vida al Cardener

Si una imatge val més que mil paraules, aquests dies al Casino podreu veure desenes de fotografies de fauna del Cardener, la millor mostra de com ha canviat el nostre riu des de l’aprovació del Pla estratègic del Cardener el 2020. Fa pocs anys vam començar a recollir dades de fauna del Cardener, amb recomptes de l’ocupació de caixes niu, amb nombroses jornades d’anellament d’ocells, i amb inventaris de fauna de cap a cap del riu. Entre el 2021 i el 2025 hem passat de 39 espècies d’ocells a 74 (gairebé doblat), i de 464 individus a 3.855 (un increment d’un 830%!). En un planeta en crisi, això encara té més mèrit i és bo que ho sapiguem valorar.

I com s’ha aconseguit? Amb ideals i compromís, posant la biodiversitat al centre de les nostres polítiques, per primer cop a la història. Exemples ràpids: hem substituït més de 40.000m2 de canyes invasores per flora autòctona, amb la plantació de 3.986 arbres i arbustos que a més d’aliment i refugi per a molts animalons també fan ombra al riu, tot refrescant l’aigua i afavorint així les poblacions de peixos; o hem instal·lat ( i cal netejar-les cada any) desenes de caixes niu per suplir la manca d’arbres vells amb forats.

Hem canviat els criteris de manteniment, tot reservant extensos espais per a la flora i la fauna, on deixem que les herbes creixin, facin flor i alimentin els pol·linitzadors, facin llavor i alimentin els animals granívors, i a la vegada esdevinguin un refugi per a moltes espècies que fan niu arran de terra o entre herbes i arbustos.

Deixant de segar aquests espais, també han pogut néixer o rebrotar de forma espontània més d’un miler d’arbres de ribera, sobretot àlbers, que ja no hem ni de comprar, ni regar, i que creixen molt millor que cap arbre transplantat. A més, hem desplaçat terra endins diversos trams del corriol que anava ran d’aigua.

Amb tot plegat, hem facilitat que el bosc de ribera guanyi amplada i això és cabdal. Vora l’aigua hi creixen espècies que necessiten humitat tot l’any, i més lluny, les que toleren períodes secs. Amb diversitat de plantes hi haurà diversitat d’animals. I, només si hi ha un bosc de ribera prou ampli, on els humans i gossos no entrem a molestar, alguns animals que volen tranquil·litat hi podran fer niu. Només així s’explica que cinquanta anys després tornem a tenir llúdrigues vivint al tram més urbà de Manresa, un dels símbols d’aquesta recuperació. I tot plegat ha anat acompanyat de millores en els camins que menen cap al riu i el ressegueixen, traient-ne obstacles com la Carpa del riu, o fent-los més accessibles i dotant-los d’arbres i ombra, per tal que tota la nostra ciutadania en pugui gaudir tot l’any, també els dies de calor, quan esdevé un gran refugi climàtic.

Cada dia hi ha centenars de persones que ja en gaudeixen, anant-hi a passejar, a córrer, sols i amb grup, o a fer-hi classe amb l’escola o un dels nombrosos tallers de fauna que fem per a infants. I tota aquesta biodiversitat encara ho fa més atractiu, perquè el contacte amb la natura ens emociona i ens comporta incomptables beneficis.

Avui, a Manresa, es pot viure en una ciutat mitjana, amb tot allò de bo que això implica, i a la vegada estar al costat d’una natura de gran qualitat, que ens aporta un espai gratuït de socialització, salut i benestar per a tothom. Una bona mostra de polítiques d’esquerres, ecologistes i transformadores i un nou motiu d’orgull de viure a Manresa.