Exposició fotogràfica al Museu de Manresa

Enric Casas, comissari de «La fotografia al Museu. Compromís per a una col·lecció», obra de 23 autors a la Sala del Claustre, amb recolzament de Montse Puchades i Ramon Porta. Cartell de Modest Francisco, el fons principal del Museu. Centrat en l’anècdota humana, l’entranyable torero Pepe Planas, «Planitas». La sobrietat de Josep Barés, reflectida en centrar l’atenció en què els materials utilitzats especulin amb la disposició estètica de la imatge. Robert Gardeñas, primer president de Foto Art Manresa, amb un clar-obscur molt marcat en la mirada de gran dramatisme. Casas va extreure dels magatzems i rampoines del museu una natura morta i una foto de Franco abandonada amb «el yugo y las flechas», que s’explica sola. Santi Bajona va presentar la foto d’una copa amb terratzo i el reflex de l’ombra sobre terra. Rosalina Camps, es mostra amb la capa damunt del Pont Vell on demostra l’habilitat pictòrica. M. Dolors Cots, dedicada a la formació, amb Montse Roldan, va fer classes de fotografia a presons com la Model. Josep Grifoll, pintor i poeta underground, molt torturat com reflecteixen les seves imatges. Vicenç Orriols, ànima de l’Esbart Manresà, amb fotografies de ballets, va ser rellevant en la fundació de Foto Art. Ramon Grau, penúltim president de Foto Club Manresa, va destacar per la imatge de Santa Caterina nevada amb uns barracons militars. La italiana Elisabetta Pinni, quan estudiava les fàbriques del Cardener, va fer un treball fotogràfic que capta molt bé la dignitat dels habitants. Ignasi Rubinart, propietari de Foto Ronart, va exposar un retrat històric de la Florentina de Sant Jaume de Frontanyà. Adelina Putellas, va presentar-ne una del Marroc. Genís Sáez, fotògraf municipal que ha recollit els actes de l’Ajuntament, és expert en monuments ciutadans. Joan Segon, va experimentar en el terreny fotogràfic: Sol, Solet del grup Comediants i «Imatges del meu món», fotomuntatge tètric afectat per la mort de familiars a Andorra. Carme Serra va oferir dos contrapicats dels cèrcols d’una gimnasta i la canalera d’un terrat amb sabates penjades del revés. Isidre Trullàs, conjuntament amb Serena va fer múltiples exposicions. Sabia captar molt bé la bellesa natural de persones de cultures diferents. Una fotografia d’Albert Vidal al carrer Serarols l’any 1975, abans dels enderrocaments. Santi Viladrich, professional de la fotografia, és l’únic dels participants amb títol de Mestre de la FIAP. Capta la instantània visualment amb força. De Ferran Faja es va triar l’espontaneïtat del joc d’uns nens. Cristina Zafra, un fotomuntatge d’unes cuixes, li serveix per mostrar una topografia, amb una creació artística diferent d’una foto instantània. S’hi mostren les fotografies més antigues de Manresa, de Charles Clifford, 1858; del patrimoni fotogràfic documental de Josep M. Rosal i d’autors que hi barrinen: Walter Evans es converteix en observador permanent, arran de la depressió de 1929. John Berger, va reflexionar sobre què fem de les fotografies. Susan Sontag va escriure assajos inèdits sobre el col·leccionisme. Robert Mapplethorpe, porta la bellesa de la fotografia a la perfecció perquè pugui ser admirada. Joan Fontcuberta afirma que amb la IA, la fotografia ha sortit de l’armari d’una vegada, perquè ara ja ho sabem tot.