Fer bé la feina no fa pudor

Sant Joan de Vilatorrada ha deixat de ser un dels municipis catalans que no arribaven a l’objectiu pel que fa a la recollida selectiva. Si el 2025 el nivell de brossa que se seleccionava a casa era del 49,5%, actualment s’ha arribat a nivells molt significatius: el 87,9%. El salt és molt important.

Què ha canviat? El model de separació, el compromís del ciutadà i la implantació del nou sistema de recollida selectiva. L’administració local ha optat per un model que imposa obligacions als ciutadans, més estricte que altres sistemes que es duen a terme a Manresa, per exemple, i a diferents poblacions de la comarca. En aquests casos, però, també s’aprova l’examen de la UE.

És indubtable que la recollida porta a porta que s’aplica a Sant Joan és el model que dona més bons resultats, de la mateixa manera que possiblement és el més molest per al ciutadà. Haver de pensar en el calendari de recollida de productes diferents és una molèstia per a alguns, i no disposar d’un servei diari per a tots els residus, també. La freqüència en la recollida, que és el que encareix el servei, marca el nivell d’exigència. Haver de tenir la brossa orgànica en algun lloc estratègic perquè no se’n sentin les olors a l’interior dels domicilis és, per a molts, és un maldecap. Però la ciutadania, en gran mesura, es demostra complidora.

La proposta del nou sistema de recollida de la brossa a Sant Joan va aixecar malestar i les files socialistes, a l’oposició en aquest municipi, es van cuidar d’airejar. Tothom té dret a expressar les seves disconformitats.

De fet, en temes com el de la recollida caldria no buscar vencedors i vençuts; es tracta de veure com l’administració aconsegueix que la ciutadania es conscienciï de la necessitat de fer bé aquesta feina. No per estalviar uns diners, ja que no s’hauran de pagar sobrecostos per abocar més del compte, sinó per gestionar, des de la convicció, el compromís individual o familiar amb un benefici comú, com és la recollida endreçada de la brossa.