‘Dress code’

A finals de mes Manresa celebrarà una gala que, encara que l’estimat Kursaal no sigui el Dolby Theatre, es vol apropar al glamurós estil de Hollywood. La convoca la Manresa Film Office per celebrar els deu anys de la seva nova etapa, a més de retre homenatge al 65 aniversari del rodatge de Plàcido, i reconèixer aquelles persones de casa nostra que s’han fet un nom a la industria de la gran pantalla.

La ciutat dels grans projectes, els darrers anys convertida en plató cinematogràfic i acostumada a rebre figures del món del cinema i la música, s’ha proposat enlluernar i no s’estarà de res; catifa vermella, photocall, música en directe, premis, estrelles i estrellats... tot el que cal per a una gala com cal. Per això al final de les invitacions que s’han començat a rebre per assistir a la celebració, hi diu ben clar que «es recomana vestir d’etiqueta», que fem el favor de no fer el pagès, amb tots els respectes als treballadors de la terra, que això va de quedar cuqui. Poc acostumat a aquests formalismes, que ves a saber que et poses i l’endemà tothom en parla perquè com deia l’avia, Manresa serà una ciutat mitjana però no ha deixat de ser un poble gran; la meva IA m’explica que això del dress code o codi de vestimenta és per assegurar la coherència estètica de l’esdeveniment i facilitar un ambient adequat. Queda clar, ens hem de guarnir com una ciutat de cine i anar-hi de pel·lícula, però no de qualsevol pel·lícula, més aviat de «el Gran Gatsby» que no pas de «Alcarràs», el dress code no deixa opció; d’entre les diferents alternatives com el vestuari de còctel, formal o casual, i altres més noctàmbules de les que no entraré en detalls, el concepte «etiqueta» és molt concret: vestit llarg o esmòquing. I ja tenim al damunt el primer problema, anar al convit de cine sortirà tant car com anar a un convit de casament, perquè de vestits llargs per a les senyores n’hi ha a tots els basars xinesos, però un vestit de pingüí d’on collons l’hem de treure els manresanets de barri, que encara no havíem nascut quan es feien els balls de la Creu Roja o els jocs florals a l’elitista Casino dels senyors?; a tot això espero que l’esmòquing vingui amb un kit de desodorant i l’aire condicionat del Kursaal funcioni com s’espera en un dia de finals de maig.

Encara que recomanar un dresscode d’etiqueta no quedi molt d’Ajuntament progressista, visualitzo la desfilada per la catifa vermella dels esmòquings i vestits llargs sortits de l’armari, els modelets que lluirà el públic alternatiu contrari a les etiquetes, o qui s’ho prengui al peu de la lletra amb l’etiqueta de la botiga penjada de la samarreta; i penso que l’objectiu de l’organització pot ser tot un èxit: convertir la gala Plàcido en tot un homenatge a Berlanga.