Un instant de veritat

Més enllà del desastre civil i polític que suposa el desvari de la guerra contra l’Iran iniciada per Trump i instigada per Netanyahu, el món pateix les seves repercussions econòmiques. La por de descendir en l’escala del benestar angoixa milions de persones. A Trump li preocupen altres coses. Tot just unes hores després que Cole Thomas Allen intentés cometre un magnicidi irrompent al saló de l’hotel Hilton, el president va utilitzar la seva xarxa social per exigir la construcció immediata del seu gran, segur i «bell» saló de ball a la Casa Blanca. Aquest saló s’ha convertit en una insuportable pedra a la sabata per a Trump. Ell insisteix a accelerar una edificació que ha provocat un estira-i-arronsa entre la seva autoritat presidencial i una amalgama de crítics que posen en dubte els criteris arquitectònics, històrics i polítics del projecte. El volum exagerat de l’estructura competeix amb la mateixa Casa Blanca, l’anomenada ‘Casa del Poble’. Les obres estan paralitzades per una demanda que va interposar la Fundació Nacional per a la Preservació Històrica. Fidel al seu estil, Trump ha qualificat la seva presidenta com «una dona que passejava el seu gos». En el seu lúcid assaig ‘El retorn al bosc’ (Pòrtic, 2022), Fèlix Riera narra una anècdota fascinant de la història. «El Palau de Versalles es va anar construint gràcies al sofriment i l’abandonament dels súbdits per part de la monarquia, el clergat i l’aristocràcia. Un punt culminant d’aquesta obra faraònica va ser la realització de la galeria/saló dels miralls». Un espai colossal recobert de 357 miralls de grans dimensions. Riera fabula sobre la impressió que devien sentir els treballadors explotats en veure’s reflectits per primera vegada. Les seves robes esparracades, els seus rostres malalts, esgotats. En aquell moment, «van contemplar la seva vida injusta i tràgica» davant la dels poderosos. Als miralls de Versalles, «van captar un instant de veritat». Un segle més tard, esclataria la Revolució Francesa. La història es pot ignorar, però sempre alliçona.