Més que una medalla

La ministra Ana Redondo va entregar dilluns la Medalla a la Promoció del Valor de la Igualtat a Dolores Vázquez amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica. Aquesta ciutadana de 75 anys va ser víctima el 2006 d’un dels errors judicials més greus que es recorden a Espanya, després d’un linxament mediàtic brutal. Va ser condemnada per un jurat popular a 15 anys de presó per l’assassinat de la jove de 19 anys Rocío Wanninkhof, la filla de la seva exparella Alicia Hornos. Vázquez va passar 17 mesos tancada abans de ser alliberada, quan el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va ordenar repetir el judici al constatar que no s’havien aportat proves suficients en contra seu. No va fer falta que tornés al banc dels acusats, ja que el 2003 l’anàlisi d’ADN va permetre identificar el veritable autor del crim, el britànic Tony King.

«He perdonat, he après a viure i a estimar», va dir Vázquez dilluns, i va afegir que encara no s’ha fet prou neteja sobre tot el que va passar per part de la premsa, en el temps de convertir-la en una “tòxica” que travessava, la pitjor cara del país que vam ser no fa tant. Amb un clima, en especial en la televisió, que va trobar la malvada perfecta en aquella lesbiana de gest seriós i la va transformar en la dona freda, calculadora i agressiva que necessitaven. La construcció del cas va comportar aquest perfil fals i la condemna va ser castigada després d’un judici ple d’irregularitats on es va arribar a escoltar el testimoni d’una vident i d’una psicòloga que va descriure la seva personalitat com a «xenòfoba sexual reprimida i maltractadora». A falta d’un mòbil, se la va condemnar pel seu aspecte i orientació sexual. Preguntat al Congrés per la investigació de la Guàrdia Civil, el llavors ministre de l’Interior Ángel Acebes la va justificar en el «perfil delinqüencial» de Vázquez. Bé està la medalla. Però mai ha rebut una petició de perdó en condicions de l’Estat que li va destrossar la reputació i li va robar la vida. Justícia li va oferir 120.000 euros, indemnització que va rebutjar per insuficient, i ara cobra una pensió mínima. Potser el Govern ha de donar un parell de voltes més.