Paraules sí, brams no

No sé si cap neuròleg ha pensat a investigar com li funciona el cap a Marc Giró. La seva velocitat de llenguatge, la seva habilitat per connectar temes sense perdre el fil i la seva aclaparadora erudició el converteixen no solament en un animal televisiu de luxe, sinó en un objecte —ho crec de debò— digne d’estudi. L’altra tarda, per exemple, en plena diada de Sant Jordi, es va esplaiar davant centenars de persones davant Ràdio Barcelona saltant del català al castellà, i viceversa, cada tres frases. Poca broma, al mateix escenari, el poeta Benjamín Prado s’havia emocionat recordant Joan Margarit, de qui diu que en la seva poesia «se sent l’amargor de qui va perdre una filla i es sent la veu de la derrota, però no hi ha lloc per a la venjança ni la ràbia». I de sobte, amb tota naturalitat, va colar el català en un vers, al revelar les penúltimes paraules del seu amic: «Són meravellosa vegada el que ens recorden».

Va ser el mateix Benjamín qui em va explicar què havia passat un dia en un recital de Serrat sobre les cançons de Mediterráneo. Un espectador li va exigir a ple pulmó que cantés alguna cosa en català, i Joan Manuel hi va reaccionar, sense escarafalls, aturant el concert i lamentant que hi hagi gent que no sàpiga on és: «Tinc cançons en català, és clar, però avui és un recital sobre Mediterráneo. Ha pagat una entrada per això. Li importaria deixar-me continuar?». Hi va haver aplaudiments, tot i que tampoc unànimes. Però bé, al final penso que la gala té aquell punt de talibà amb barretina, l’amor d’un poeta per una altra llengua que no és la seva o l’espurna d’un còmic i/o politòleg amb anècdotes davant la categoria del que han aprovat el PP i Vox: «d’eliminar Aragó de la imposició del català». Ran gairebé de llindar a l’anticatalanisme més ferotge, perquè això continua havent en alguns —o molts— llocs. Tenint en compte, a més, que milers de persones parlen català en terres aragoneses i ni tan sols tenen, en ocasions, com aquesta. Però, sobretot, m’entristeix com pot convertir-se en arma llancívola. ¿No n’hem après?