Analfabets enredats

Els coneixements econòmics de la majoria dels ciutadans són mínims. Ja s’hi referia l’escriptor i economista José Luis Sampedro quan als anys seixanta deia que «l’alumne d’ensenyament secundari surt coneixent el que és la calcopirita, però sense saber el que és un banc».

Han passat moltes dècades, a les escoles continuen sense impartir de forma general aquests coneixements i, com a conseqüència, la majoria dels ciutadans són analfabets econòmics, que desconeixen els conceptes bàsics, imprescindibles per tenir sentit crític i autonomia per prendre decisions. Perquè, quan se segueix el consell de l’empleat de l’entitat financera o d’un «cunyat expert», és molt fàcil no encertar-la i tenir elevades pèrdues en els estalvis.

Pèrdues, que es van produir en el passat. L’exigència a les caixes d’estalvi en 2011 de tenir més recursos propis, derivada de la crisi de 2008, fa fer que col·loquessin entre els seus clients participacions preferents, com si fossin dipòsits, segurs i amb liquiditat, quan eren productes perpetus que no en tenien. El mateix any es va produir l’estafa de la sortida a borsa de les accions d’una Bankia en fallida. També les hipoteques en iens, que resultaven barates abans de la crisi de 2008, al final van resultar molt cares perquè depenien de la cotització de la divisa...

En l’actualitat es repeteixen les condicions per aquests desastres, amb la presència d’influencers financers que ofereixen al jovent cursos per guanyar molts diners ràpidament, amb el fenomen de la proliferació de criptomonedes, amb els fons d’inversió d’elevat risc a partir de la promesa d’altes rendibilitats... sempre amb la creença equivocada que la conjuntura serà permanentment positiva.

Un altre producte que pot ser enganyós és la hipoteca inversa, que es ven com la solució màgica perquè els jubilats completin la seva pensió, continuant sent propietaris del seu pis, però que, en realitat, és com un préstec que l’entitat financera fa al jubilat amb la garantia del seu habitatge, que genera un deute, que es va acumulant amb els interessos, al que hauran de fer front els seus hereus o renunciar a l’herència.

Abans, ara i en el futur, el patró per ser enredats és sempre el mateix: un producte complex, condicions poc transparents i uns clients inexperts, amb falsa sensació de seguretat, que no comprenen totes les possibles conseqüències de la seva decisió.