150.000 euros per espanyolitzar la cultura a Manresa

L’Ajuntament de Manresa, amb el seu batlle Marc Aloy al capdavant, fa temps que practica un doble discurs que ja no s’aguanta: grans proclames en defensa del català mentre, per sota mà, es consolida un model que l’arracona. L’últim exemple és el festival Camins: 150.000 euros de diners públics per sis concerts al Palau Firal (allà on ens van enviar a vacunar-nos durant la covid). Una xifra que, lluny de ser anecdòtica, evidencia fins a quin punt es prioritza l’espectacle per damunt de la cultura amb arrel. Però el més greu no és la despesa. És el contingut. De sis grups, només dos canten en català. Aquesta és la «defensa de la llengua»? Això no és protegir-la, és relegar-la a una quota simbòlica. És institucionalitzar la seva minorització. Mentrestant, el Kursaal (Manresana d’Equipaments Escènics SL) -veritable motor cultural de la ciutat- rep 634.282 euros anuals per una programació extensa i sostinguda durant tot l’any. En canvi, aquest festival concentra 150.000 euros en només dues setmanes. Sis concerts. 25.000 euros per actuació. Un model inflat, superficial i sense retorn cultural real. I aquí és on es veu el patró: entitats culturals de Manresa han vist com se’ls negaven projectes formatius, cursos i activitats amb impacte real, amb l’excusa que «no es poden iniciar noves despeses» a final de legislatura. Però quan es tracta de muntar un aparador festiu quan s’apropen les eleccions, els diners apareixen. Sense problema. Això no és casualitat. És estratègia. És l’ús dels recursos públics com a eina de distracció massiva: entreteniment, oci i festa per mantenir el poble distret mentre s’acosten eleccions. Un populisme de manual, executat amb discreció però amb plena consciència. I encara més: el projecte està compromès per quatre anys. 600.000 euros en total. Mig milió llarg destinat a un model que no només no reforça la cultura catalana, sinó que contribueix a diluir-la. Però hi ha una altra qüestió encara més greu: l’opacitat. Com és possible que un projecte de 600.000 euros s’hagi adjudicat sense un concurs públic obert? Per què s’ha canalitzat a través d’una altra empresa? Per què s’ha afavorit una empresa de fora, PromoArts de Figueres, sense garantir concurrència ni transparència? Això no és només una mala decisió política. Fa pudor d’amiguisme i d’un sistema tancat on sempre guanyen els mateixos. I mentrestant, quan es parla de «cordó sanitari», sembla que només serveix per silenciar segons qui (Aliança Catalana) . On és l’oposició davant aquest escàndol? Doncs, mira, fer-se la foto ara que venen les eleccions. Quan amb diners públics es programa majoritàriament en castellà i anglès, això no és neutral. Té nom. És espanyolització cultural finançada des de dins. Una profunda irresponsabilitat. A Manresa no calen festivals inflats per fer veure que passa alguna cosa. El que cal és respecte pels recursos públics, transparència en la gestió i compromís real amb la cultura pròpia. La resta és fum. I el fum, massa sovint, surt car.