Acadèmia de la violació

Si una acadèmia d’anglès ensenya anglès, una comunitat digital que difon vídeos i consells sobre com violar, no està ensenyant a fer-ho?

Entre 2023/24 va sorgir a les xarxes socials un debat viral que ja va alertar molt. La pregunta era: si una dona es trobés sola en un bosc, què preferiria trobar-se abans, un os (animal) o un home desconegut?

La resposta va ser demolidora: moltes dones preferien trobar-se un os perquè el perill animal és previsible però el perill humà, no. El resultat estava reflectint una horrible percepció social: les terrorífiques experiències de moltes dones en situacions d’assetjament o violència sexual.

En aquest context, que també és el de Gisèle Pelicot, cal situar allò que coneixem com a acadèmia de violació. No és cap institució educativa, però s’hi pot aprendre a violar. Com ens ha d’estranyar que les dones tinguin por?

Acadèmia de violació és un ecosistema digital fragmentat que s’ha viralitzat en espais digitals com fòrums, xats, canals privats, webs, Telegram...

Els participants comparteixen vídeos i converses sobre com drogar amb els millors productes i amb la millor eficàcia les pròpies dones o qualsevol dona; i després, com violar-les obtenint el màxim plaer. Intercanvien instruccions i planifiquen agressions sexuals sense consentiment.

Com que la comunitat és anònima aconsegueix que homes que, fora d’internet segurament no actuarien amb aquesta barbàrie i salvatgia, acabin normalitzant i banalitzant (fins i tot amb acudits), aquestes actituds delictives.

No passa res, oi, si droguem i violem dones? En realitat passa ben poc! I això que la castració química podria ser una solució prou eficient. Però la societat prefereix acumular dones víctimes sense culpabilitat.

El cas de Dominique Pelicot s’emmarca dins d’aquest context. I el van descobrir per casualitat després de molts anys. Fins i tot els metges tractaven Gisèle de menopàusica.

Falta una l’última dada: el mes de febrer passat, només en vint-i-nou dies, aquesta comunitat va tenir seixanta-dos milions de visualitzacions. No devien ser precisament de dones...

Segur que tots els homes consumidors d’aquests continguts no són delinqüents, però si n’hi traiem la meitat o més, quants milions ens en queden encara?

Segons algunes fonts, s’intenta tancar aquest espai digital. Però continua perpetuant-se perquè quan es tanca un canal, n’obren un altre.

I és que cap societat ha d’acceptar la violència sexual delictiva. I cal tenir present que, no fer res per solucionar-ho també és una forma de complicitat social. I la complicitat pressuposa també suport delictiu.