Per què el Papa Francesc no va venir a Manresa?

És una pregunta que m’han fet moltes vegades. Com també m’han preguntat, amb una certa ferida, per què el Papa Francesc -sent argentí- no va anar mai a l’Argentina. I vaig tenir l’oportunitat de preguntar-li-ho directament.

En el cas de l’Argentina, la seva resposta era clara i profundament honesta: no volia que ningú utilitzés la seva figura. Sabia que en un context polític polaritzat, les seves paraules podien ser manipulades, convertides en arma llancívola, apropiades per uns o per altres. I ell no volia ser bandera de ningú. Ni de la dreta ni de l’esquerra. La seva missió era una altra.

Amb Manresa -i amb tants altres llocs d’Europa que el van convidar- la resposta tenia un altre matís, però la mateixa coherència. Recordo bé quan li vaig parlar de Manresa. Com a jesuïta, coneixia perfectament el seu significat: el lloc on neixen els Exercicis Espirituals. Se li il·luminaven els ulls parlant de Montserrat, d’Espanya, de tants racons que sentia propers.

I recordo especialment el dia que li vaig lliurar el llibre ‘Manresa ignasiana, cinc-cents anys. Ignasi de Loiola i els jesuïtes’, del pare Francesc Riera. El va fullejar amb atenció, amb afecte, passant les pàgines a poc a poc… I em va dir amb un somriure: «Ja el tinc aquí a les mans, ja no cal que vagi a Manresa».

Però després venia la veritat més profunda: «Soc gran. He de mesurar les meves forces». I afegia una cosa encara més important: havia de reservar els seus viatges per aquells llocs on la seva presència pogués servir realment per a alguna cosa, on la seva paraula pogués alleujar, denunciar, construir.

Aquesta va ser sempre la seva prioritat. No viatges d’agenda, no viatges de reconeixement, no viatges «perquè toca». Sinó viatges amb sentit evangèlic: anar allà on el dolor crida, on la injustícia necessita ser assenyalada, on la seva presència pogués provocar un petit canvi.

Espanya -deia- ja havia rebut molts papes. I, tot i reconèixer que en molts aspectes també podia ser terra de missió, sentia que la seva missió era en altres marges, en altres perifèries.

Per això no va venir a Manresa. No per manca d’estimació. Sinó per fidelitat a una missió.