Vull ser optimista amb Rodalies

Vull ser optimista, però tractant-se de Rodalies és un exercici de molta fe. A dia d’avui, per dir-ho clar, no tenim servei, o el que és pitjor tenim el nom del servei que presten uns autobusos que no tenen clara la seva missió de transport públic.

El desastre actual no cal comentar-ho, perquè no té explicació, però com sempre hem de mirar endavant, en uns mesos, tampoc sabem quants, es restablirà el servei amb les mateixes condicions que s’anava donant abans del caos. Aquestes condicions no arriben al mínim exigible per un transport ferroviari, però és el resultat de dècades de no invertir a actualitzar la infraestructura, i menys en el material rodant.

És aquí on jo vull ser optimista, hi ha motius per pensar que en un termini d’uns dos anys la situació millorarà. Per començar l’actual pla d’inversió de Rodalies s’està complint i fins i tot s’ha ampliat la seva dotació. Si en els següents quinquennis es continua complint, en un termini de quinze a vint anys podem tenir una infraestructura moderna, però això va molt més enllà del termini que deia.

Un primer salt de qualitat el tindrem durant l’any vinent on entraran en servei les noves unitats de tren que en aquests moments s’estan fabricant. Cent trens nous que ens estalviaran moltes avaries.

Una segona raó per creure, serà que la nova societat de gestió ferroviària ja estarà aposentada, i tots els actors s’hauran adaptat a les noves circumstàncies, especialment els maquinistes que difícilment empitjoraran les seves condicions de treball. I finalment l’entrada en funcionament de la gran estació de la Sagrera a Barcelona.

Aquí arribem al punt clau, si es pren la decisió política valenta, però amb futur, tot el sistema ferroviari de Barcelona farà un canvi radical. Simplement, es tracta que els trens que entren pel costat del Besòs acabin el seu trajecte a la Sagrera i els combois que entren a Barcelona pel costat Llobregat que acabin el seu servei a l’estació de Sants. I lligar les dues  estacions amb trens llançadora que facin la funció de metro. Deslligant els del nord i els del sud es desfà el conegut vuit de Barcelona que porta tots els trens a l’Estació de Sants, però que qualsevol incidència els seus efectes es multipliquen exponencialment afectant a tota la xarxa.

El primer que s’ha d’exigir a una xarxa de Rodalies és puntualitat, aquesta condició milloraria moltíssim respecte l’actual. Segon, freqüència aquesta seria com la teòrica actual, però almenys es compliria. I tercer, velocitat aquesta de moment continuaria com està, però amb incidències ocasionals, no sent una incògnita com ara. En fi un servei normal.