A un any de les eleccions

Estem a un any de les eleccions municipals i la cosa ja comença a fer xup-xup. Amb les obres del carrer Guimerà a tot gas, la finalització del nou model de recollida de residus, la certesa que vindrà el Papa al Bages, diríem que el dau ja està llançat. Però malgrat tot, el tripartit de Manresa no té un molt bon final de mandat, ja que l’envolten, ara com ara, massa incerteses. Com el nou pavelló que necessita el primer equip de la ciutat (no m’agrada referir-m’hi pel nom comercial perquè ves a saber si hi serà la propera temporada). Un cop sembla ser superat el debat que s’ha de fer sí o sí, els números han anat canviant com si estiguéssim en una muntanya russa, i són molts calés per a una ciutat que no n’hi sobren. A més a més, el debat tapa necessitats flagrants de pavellons que necessita la ciutat, com el que va desaparèixer amb el nou dibuix de la Fàbrica Nova. Que l’esport rodat (patinatge i hoquei) tingui ja un espai propi és una de les mancances que arrosseguem i a les quals també caldrà donar resposta i trobar-hi calerons. També tenim el projecte de la Fàbrica Nova, àmpliament reivindicat i explicat a la ciutadania, tot i que ha sofert molts canvis. Un repte important i necessari perquè ajuda a recosir la ciutat (paraula que agrada molt als urbanistes, i a la nostra ciutat n’hi ha gairebé tants com psicòlegs), però que també necessita d’una injecció econòmica molt gran, perquè recuperar-la no surt barat. Per acabar-ho d’adobar, hi ha el soterrament de les vies, tot i que aquest és un fals debat ja que és una decisió de Ferrocarrils i la ciutat i el seu govern poca cosa tenen a dir. Però si les vies s’amaguen voldrà dir que apareix terreny edificable o si més no urbanitzable i aquí sí que hi ha feina a rumiar. Aquest és el vertader debat.

Molta feina per a un tripartit que sembla tenir poc de tres tenors. Però ara, a un any just de les eleccions, sí que començaran a fer solos, no sé si afinats. Mal moment per generar consensos de ciutat, perquè tothom necessitarà marcar distàncies, i de poc serviran els precs que puguem fer des de la ciutadania demanant maduresa i sentit de la responsabilitat en temes estratègics. Potser m’equivoco i els nostres representants tindran capacitat per buscar amplis punts d’acord. Confio que sí, pensant en la ciutat.