La gran enredada del reciclatge

No dir la veritat no sempre és dir mentides. De fet, el balanç triomfal que fa l’ajuntament de la implantació dels nous contenidors va per aquí. Es basa en fer un joc de mans amb els números per presentar-nos el seu fracàs com si fos un èxit. Jugant amb les dades ens volen fer veure garses per perdius i no es conformen amb sortir-ne airosos sinó que encara volen treure pit, una especialitat de la casa. Però la brillantor de les seves dades no els quadra ni a l’oposició ni al sindicat majoritari dels treballadors de la neteja que acusen el govern municipal de tergiversar la realitat, una realitat a la vista de tothom que no es pot maquillar amb xifres ni amb gràfics.

El fracàs estrepitós del nou model de recollida, basat en la targeta i els contenidors tancats, no és cap sorpresa. Com tantes iniciatives sorgides de les idees genials dels que manen, funciona de meravella en el seu món perfecte però en la pràctica és totalment inviable. La vida real és molt diferent de com la pinten als seus fulletons i trepitjant el carrer t’adones de mil situacions que els seus caps pensants no havien previst. No fa ni una setmana vaig veure una noia que feia la neteja d’un edifici llençant la brossa que havia escombrat a la boca d’un contenidor de paper. Quan li vaig recriminar em va dir que no tenia cap altra manera de fer-ho i que la seva empresa li havia dit que ho fes així. I ho comprenc. On pot deixar un operari les deixalles d’una reparació que acaba de fer a una casa? Doncs ja ho sabem: o bé a terra o a un contenidor que no pertoca. D’això, de tot allò que es deixa a un contenidor que no correspon i que embruta el contingut reciclable en diuen «impropis» i el seu volum és una dada que deliberadament se’ns amaga. Potser perquè en el fons no importa tant el reciclatge com cobrir l’expedient. Ni importa tampoc multiplicar la feina dels escombriaires recollint el que la gent deixa fora. Ni el desencís dels que sempre havíem reciclat a consciència i ara ens desanima veure que res té sentit i que tot fot fàstic.