La segona mort del POUM

El POUM va ser un partit contradictori en temps de la Segona República i en l’actualitat té la mateixa condició transmutat en plans urbanístics. Coincideixen en l’acrònim un grup de marxistes i trotskistes amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Catalunya. Ens interessa el segon. Són uns murs infranquejables escrits per l’administració pública. Defineixen a on aniran les cases noves, els equipaments o els serveis de cada localitat. Modificar-los o pretendre fer-ne alguna variació implica l’impossible o esperes de quatre a vuit anys, segons el cas. Encotillen el creixement només amb normes obligatòries determinades vint o trenta anys enrere sense tenir en compte les realitats actuals o canviants. La planificació és en mans de tot un sistema enrevessat i bloquejant. Ho és tant (de complicat), que la consellera del ram i portaveu del Govern de Catalunya, Sílvia Paneque, ha anunciat aquesta setmana una drecera, una mena d’auto trampa oficial per saltar-se aquesta monstruosa criatura oficial. Hi haurà, a partir d’ara, dues velocitats. La velocitat normativa per saltar-se les regles urbanístiques permetrà als micro-pobles (fins a 2.000 habitants) anar per feina. Si és habitant d’un d’ells i té ganes de fer-hi coses, està de sort. Oblidis de l’eternitat de les instàncies i les finestretes. La consellera l’ha anomenat «rural». Sortint d’un departament etiquetat com del «territori» no podia ser-ne cap altre. La qüestió és que permetrà, entre altres accions, rehabilitar masies. Fins ara quasi impossible o generava una altra monstruositat: alguns humans saltant-se les lleis. Si el Parlament no tomba aquest decret llei de reforma (cosa ben probable en els temps d’avui), els agraciats seran pocs per demografia però en un espai geogràfic molt ampli. Al Berguedà les micro-viles són 26 de 31; 11 de 30 al Bages i al Solsonès ho són totes menys la capital. Si s’aprova pels diputats, el poble amb menys habitants del país (Sant Jaume de Frontanyà) deixarà de ser planificat com si fos l’Eixample o l’Hospitalet. Els hi reduiran l’obligació de reserva de sòl per habitatge públic (a nuclis de quatre cases) i la de destinar un mínim de metres quadrats a equipaments (del 20% passarà al 5%). Fins ara s’havia de definir superfície per zones verdes... a un poble encastat a peus de la serra del Catllaràs. Desmanegat el partit per la Generalitat republicana als anys trenta del segle passat, ara sembla que li tocarà (a terminis) al seu hereu nominal creat també pel Govern. L’estudi de les migranyes patides pels militants comunistes republicans queden a criteri dels historiadors. I els maldecaps actuals per a qui pretén construir o desenvolupar alguna peça urbanística a fora d’aquest conjunt de directives, algunes tan contradictòries com ser comunista i contrari a Stalin l’any 1937.