El trànsit intel·ligent no arriba

Com és possible que en una societat que els xips, els sensors i les càmeres són presents arreu, un vianant o un vehicle s’hagin d’esperar en un semàfor si a aquell carrer no hi circula ningú? Això passa a Manresa i a qualsevol altre lloc. El trànsit seria molt més fluid si s’incorporessin eines pròpies de les ciutats intel·ligents. El flux de vehicles és diferent segons els dies i les hores del dia. Les famoses estimades i/o odiades rotondes, en servei abans que existís l’smart traffic, es van avançar a la funció que actualment li pertoca a la tecnologia. Els semàfors intel·ligents reduirien el nombre d’atropellaments i permetrien acabar amb les pampallugues de color ambre que sovintegen a moltes cruïlles i que esdevenen invisibles per a conductors poc assenyats o, simplement, despistats. Aplicar criteris de ciutat intel·ligent és possible, sempre que hi hagi voluntat política i recursos econòmics. Una inversió que es recupera immediatament en forma de seguretat, temps i fluïdesa del trànsit.

Els turismes ja surten intel·ligents de fàbrica. Els sensors i les càmeres, potser no es veuen, però hi són. Una part de l’accidentalitat es redueix perquè els cotxes detecten fatiga, canvis de carril imprevistos, lluminositat adaptada a la necessitat, pressió neumàtics... Sovint més de cent sensors per cotxe. Darrerament, també, apareixen aplicacions que faciliten trobar estacionament en aparcaments de rotació, i fins i tot, a les zones blaves o a qualsevol carrer. En aquest darrer cas, ara per ara, només és viable si algú facilita a l’app la informació de les places que s’alliberen en un lloc concret. A Manresa, i en especial a alguns barris on aparcar és una quimera, els algoritmes i la intel·ligència artificial tindran molta feina a fer.

Com en tants altres àmbits, la planificació a llarg termini a les vies urbanes va per darrere de la realitat. Qui té en compte que els nostres carrers cada dia estan més plens de furgonetes i camions de repartidors? Es guanyen la vida distribuint i el temps és or. Moltes de les voreres rebaixades de les cruïlles, pensades per als vianants, són l’espai ideal per a aquests professionals que, gairebé mai, tenen alternativa per aturar el vehicle uns minuts. Per minvar aquesta problemàtica, les empreses de comerç electrònic haurien de tenir prohibida o restringida la distribució a domicili. Per això, es van inventar les taquilles intel·ligents o smart lockers, a les quals s’hi pot tenir accés a través d’un SMS o codi QR que el venedor hagi fet arribar al comprador a través del mòbil. En paral·lel, les zones de càrrega i descàrrega, aparenten ser zones reservades i sense límit de temps per a vehicles retolats.

Si el trànsit encara no és intel·ligent, les alternatives són comptades. Moltes de les poblacions de les comarques centrals són orogràficament i climatològicament complicades per a les motocicletes i bicicletes. El creixement de la mobilitat sostenible és lent, per molt que hi hagi ajuntaments que creguin el contrari. Aquí no és Barcelona. I qui no s’ho cregui que miri la quantitat de places d’aparcament de motos que hi ha buides. En una smart city, aquestes superfícies quan no tenen pretendent, les ocuparien altres vehicles.