Sílvia Caballol, escriptora i psicòloga: "L'escriptura expressiva ofereix beneficis directes sobre la salut mental"

Qui, en algun moment de la seva vida, no ha recorregut a l’escriptura per expressar emocions o posar ordre als pensaments? Molts, durant èpoques d’elevada intensitat emocional, davant d’emocions que no enteníem o ens desbordaven, davant de situacions que no sabíem com gestionar hem recorregut a l’escriptura: adolescents, presos, víctimes de persecucions, d’abusos, en moments de ruptures afectives o de processos de dol... Cito alguns casos famosos: «El diari d’Anna Frank», «Diari de Virginia Woolf», «The diary of Alive James», «Un diari per a Sylvia», «Journal of solitud», «Reasons to stay alive», «Know my Name» o «Between two kingdoms: A memory of a live interrupted».

Des de la psicologia i la neuropsicologia s’ha demostrat que l’escriptura expressiva, efectivament, es pot considerar un tractament terapèutic en si mateix, en tant quan ofereix uns beneficis directes sobre la salut mental dels qui la posen en pràctica, tals com: ordenar, reestructurar i canalitzar pensaments i emocions en un entorn íntim, segur, on hom no se sent jutjat i on hom pot ser autènticament «jo» –la raó en diàleg conscient i pausat amb les emocions–. Quan escrivim, tota la càrrega emocional dels nostres sistemes límbics, que com un volcà tendeixen a entrar en erupció, es veuen frenats per l’escorça prefrontal. L’activació de l’escorça prefrontal és doncs un potent catalitzador que ens obliga a mirar l’emoció als ulls, entendre-la, calibrar-la i sospesar opcions. L’escriptura expressiva, en períodes d’estrès crònic, ansietat generalitzada, obsessions i depressió ha resultat un recurs molt útil per reduir l’ansietat i millorar l’estat d’ànim. En casos de trastorns d’estrès posts traumàtic i sentiments de culpa, ajuda a identificar i reestructurar aquells pensaments fal·laços i desadaptatius, aconseguint sensacions de pau i consol. En casos de dol, té un enorme poder guaridor i catàrtic. També s’han vist beneficis de l’escriptura expressiva com a tècnica de resolució de problemes o en la presa de decisions, tot i que en aquest cas, caldrien algunes indicacions addicionals.

Alhora, rellegir el que hem escrit o vàrem escriure en un moment determinat de la vida, ens pot ajudar a identificar patrons desadaptatius i adoptar així millors estratègies per un futur. També ens fa prendre consciència de com hem canviat, evolucionat i madurat amb els anys.

Per tant, si ens sentim desbordats, agafem paper i llapis, i que el nostre «jo» s’expressi. Llegir als qui ho han fet i ho han volgut compartir amb el món, com el cas dels exemples a l’inici esmentats, també pot ser una bona alternativa.