Camins

La notícia cultural de la setmana a Manresa ha estat l’anunci del nou festival «Camins» que es farà al juliol. Amb una presentació de vedette s’han presentat les credencials, les intencions i el format del festival d’estiu que Manresa, fins ara, no tenia. Tot un repte que ha nascut ben apadrinat per l’establishment local en ple que és el que convoques quan vols que una cosa tregui pit i vagi molt bé. El Festival s’ha posat en mans de Xavi Pasqual i la seva productora gran professional insígnia del país, avesat a fer mogudes grans i molt grans. El conec, és un dels mànagers-productors de referència del país i no dubto gens de la seva capacitat de superar reptes. Gens ni mica. Però «Camins», que neix substituint per la porta petita l’anterior i petit «Sons del Camí» té un repte afegit del qual no sé si Pasqual no n’és prou conscient. Un cop posats damunt de la taula els noms de l’edició d’enguany i que segur que a hores d’ara estan fent funcionar bé la venda d’entrades, per mi el veritable repte és arribar a aconseguir que l’espai natural del Palau Firal es pugui convertir en un racó d’allò que se’n diu ara «village» i on et vingui de gust refugiar-te per gaudir abans o després del concert que és el que es porta ara en els Festivals anomenats «boutiques». I és que si alguna cosa no té el Palau Firal, i l’entorn, és glamour. S’haurà de construir. Glamour i Palau Firal no han casat mai. Veurem si Camins ho fa possible. De vegades penso que Manresa no ha arribat a fer més coses grans perquè els espais no l’han acompanyat i aquí, per a mi, hi ha el veritable repte. I ho dic fent-ne broma però no tant. Cal provar i arriscar per avançar. I posats a parlar de paisatges i panorames i de promoció de ciutat, dir que a la presentació s’hi va trobar a faltar el regidor del ram i també la flamant empresa pública que té a les mans la promoció de tot allò que és local i aspira a ser global. No hi eren. De vegades governar en coalició fa que una cosa acabi essent dels uns i una altra dels altres, i res de tots. I això que a Camins la casa gran i ha abocat el sac gros. Coses de la política que poden esdevenir, si no es tracten convenientment, capelletes de la política i als que no ens hi dediquem, a la política, són coses que ens criden l’atenció. Més enllà d’aquestes reflexions de secà si anem al que interessa entrin i triïn 6 concerts amb noms propis – Dausà – Sopa – Dalma – Rosario. Segur que l’estiu manresà, ressonant amb ells, se’ns farà més lleuger, més boutique. I a Manresa, sí, li convé.