La Glòria dels llibres

Dos milions de llibres venuts, corresponents a 71.000 títols diferents. És la dada que aquesta setmana ha confirmat el Gremi de Llibreters per sustentar el que és sabut: la gran diversitat de títols que es despatxen per Sant Jordi. Els llibreters es fan un fart de subratllar abans i després de la festa literària que, més enllà del rànquing dels més venuts, l’univers literari s’eixampla com una taca d’oli amb tots aquells llibres que mai apareixeran en cap llista tot i representar el 93% de les vendes. Ho sabem abans i després de la festa literària, d’aquest any i de l’anterior, però ens agrada posar nom i cognom i, a ser possible cara, a les estrelles del dia, les que configuren el 7% restant. Com la de la ceretana Regina Rodríguez Sirvent.

La Glòria, uns dies després del 23 d’abril, no recordava exactament el nom de l’escriptora supervendes ni, tampoc, el títol del llibre que havia volgut comprar. Alguna cosa de crispetes al sol o calces de matinada. O al revés. Ho comentava amb la seva llibretera de confiança (sí, encara i per sort en queden, de llibreteres de confiança) i ella la tranquil·litzava mentre li explicava que no patís: el llibre arribaria, la comanda estava feta i més tard o més d’hora se’l podria endur a casa. A la Glòria li havia fet gràcia el títol, com ja li havia passat amb el primer de l’autora d’Alp (eren calces o crispetes?), però no va ser-hi a temps de comprar-lo el dia de Sant Jordi: els exemplars, com era previsible, van volar de la llibreria del barri. Del seu i de la resta de parades. Sovint, aquests títols que apareixen al capdamunt dels rànquings són la referència per als qui, comptat i debatut, no saben què regalar: demanen el que ha fet la cursa del boca-orella, els premiats, els controvertits o el que signa aquell poplar periodista que també escriu i surt a la tele. No era el cas de la Glòria, senzillament va fer tard aquell dia i no havia avisat amb antelació a la llibretera perquè li guardés un exemplar de les crispetes. El millor, va pensar la Glòria aquell 23 d’abril, era que les crispetes se les cruspiria més endavant, un 5 de maig, un 3 de juny o un 7 de juliol, i que això li permetia buscar un altre llibre, una altra història per autoregalar-se. La Glòria és d’aquelles persones que pensen que algú a qui li agraden els llibres és de confiança; d’aquelles a qui els rànquings no els fan ni fred ni calor; que potser no recorda si són crispetes o calces, però que cada vegada que acaba un llibre escriu una nota al darrere per explicar què li ha semblat la història, sigui del bàndol del 7 o del 93%.