Més pluja i més conflictes

El cicle festiu de Setmana Santa que acabem de superar no ha alterat gens la temàtica general d’aquests comentaris setmanals, sinó que simplement subratlla la continuïtat dels mateixos temes, que segueixen plantejats amb idèntica contundència, més enllà del parèntesi d’uns quantes jornades festives ja del tot superades. Cal constatar, això sí, la popularitat i l’amplitud dels desplaçaments d’aquests dies, que es podia comprovar, per exemple, en l’atapeïment de les carreteres, dels ferrocarrils i dels aeroports. Però tot això ja ha passat i ara encarem els preludis de l’estiu, que no es plantegen gaire tranquils ni calmats, tal com ja hi haurà temps per comprovar. Mentrestant, la meteorologia ja va mostrant també el seu caràcter inestable amb els ruixats del passat cap de setmana, que segons els entesos aniran continuant durant tota aquesta setmana, tal com és de suposar que els lectors ja hauran pogut anar comprovant quan es publiqui aquest comentari.

Però al marge dels cicles festius i dels fenòmens meteorològics, hi ha d’altres qüestions que segueixen mantenint símptomes preocupants des de fa molt temps. Evidentment una d’elles és que continua el conflicte armat a l’Orient Mitjà, amb dues repercussions bàsiques: d’una banda una afectació molt greu sobre la població civil d’aquelles àrees, forçada a evacuacions i desplaçaments sense cap ajut ni suport de ningú. I d’altra banda l’escassedat i encariment del petroli, que repercuteix d’immediat en els preus dels combustibles -i per tant de tots els transports- cosa que porta associat un resultat evident: l’encariment general de pràcticament de tots els productes. Hi ha diversos governs europeus que han pres algunes mesures econòmiques per evitar una puja de preus excessiva però ja se sap que al capdavall qui ho ha d’acabar pagant tot és el consumidor. Una vegada més, aquest serà molt probablement el resultat econòmic final que sorgirà a curt termini de la guerra que torna a assolar l’Orient Mitjà.