Qualsevol empresa pot «defensar»

Qualsevol empresa és susceptible de ser considerada estratègica, en més o menys mesura, per al sector de la defensa. N’hi ha prou que vulgui dedicar -o sigui seleccionada per fer-ho- una línia del seu negoci a la seguretat. La indústria de guerra, com se l’anomenava temps enrere, és il·limitada en la seva capacitat destructiva i creativa. Grans descobriments i invents que avui són el pa de cada dia deuen el seu origen i el seu desenvolupament als tràgics conflictes que han assolat la història de la humanitat. Es converteixen en una excusa tràgica perquè el cervell humà acceleri a la recerca d’enginys, dels més temibles als més innocents; fins i tot, d’una utilitat excepcional.

La guerra de trinxeres i dels cels en la Primera Guerra Mundial va popularitzar el rellotge de polsera, llavors un artefacte ja inventat, però que pocs feien servir. L’habitual era el rellotge de butxaca, molt poc pràctic, a més de perillós, per poder controlar i sincronitzar els temps al camp i als avions. Algunes de les grans marques de rellotges que han sobreviscut fins avui tenen els seus orígens en aquells anys.

També hi ha un abans i un després de les ulleres de sol gràcies a la Segona Guerra Mundial. Un invent creat pels esquimals per evitar el reflex de la neu -que els xinesos van superar tecnològicament- va fer el gran salt al segle XX gràcies a l’Exèrcit nord-americà. Les ulleres d’aviador, objecte avui ja tradicional, van ser d’ús obligat, no només per als aviadors de combat, sinó també per als soldats en les guerres del desert i navals.

L’otorinolaringòleg neozelandès Harold Gillies va crear la cirurgia estètica -molt abans que es popularitzessin el bòtox i altres presumptes perfeccionaments- per reparar les ferides facials de guerra. Va fundar el 1917 el Queen’s Hospital a Frognal House, a Sidcup, a la rodalia de Londres, avui reconvertit en residència de gent gran. La Gran Guerra també va servir perquè Marie Curie avancés en la seva investigació de la radiologia i perquè el científic mèdic britànic Oswald Hope Robertson establís el primer banc de sang. La cremallera, els mocadors de paper i fins i tot les compreses higièniques d’un sol ús deuen la seva aparició al gran desastre.

A més de les ulleres de sol, la Segona Guerra Mundial no només va servir per impulsar la indústria dels semiconductors, la nuclear, el radar i els forns microones. Entre les seves aportacions hi ha el desenvolupament del cautxú sintètic, la cola, la cinta adhesiva, els aliments deshidratats i la gestió empresarial moderna. Els militars van ser els primers que van fer servir l’anàlisi d’operacions, centrada en dades, probabilitats i estadístiques, per prendre decisions. Els sistemes de logística actuals van néixer durant la contesa per transportar material de guerra i persones. També per crear el mal absolut: l’Holocaust.

La invasió russa d’Ucraïna, com assenyalava en l’entrevista publicada la setmana passada Anne Applebaum, ha convertit aquest país en un dels més avançats en defensa del planeta. Hem descobert la capacitat que tenen els drons. Per a objectius militars i civils. Amb ells, i encara som incapaços de percebre tot l’abast que tindran, l’ús de la intel·ligència artificial i la robotització. La guerra al golf Pèrsic no ha fet més que accelerar el procés i els Estats Units, en primer lloc, són els que proven tots els escenaris militars. A l’ombra, la Xina vigila i analitza.

A Espanya, totes les administracions, sense excepció, continuen entestades a fregar la làmpada màgica que permeti generar recursos econòmics i llocs de treball al voltant de les necessitats en defensa. A Catalunya, Roger Torrent (polític d’ERC, exconseller d’Empresa i expresident del Parlament) és el responsable tècnic d’un extens informe de la Cambra de Comerç de Barcelona titulat El potencial de la base tecnològica i industrial d’ús dual. Torrent, que s’havia oposat a inversions en defensa en el passat, recull una llista de 812 empreses catalanes que podrien dedicar-se a generar productes i serveis adequats. Actualment, les qualificades no arriben a 50 i l’objectiu és que siguin 200 les actives el 2030.

Hi ha des de consultores de recursos humans i estratègia fins a la llarga llista de proveïdors del sector del motor i dels videojocs (les simulacions de combat també valen). No tot és Airbus, Indra, Navantia, Santa Bárbara, Sapa, Oessia o EM&E (Escribano), per esmentar les companyies que solen acaparar més els titulars. I alguna, qui sap, pot acabar fabricant les ulleres de sol del futur.