El paper clau de la infermera

Amb motiu del Dia Internacional de la Infermera, que se celebra el 12 de maig, es posa en relleu el paper clau de la infermera en el sistema sanitari. Un rol essencial per millorar la qualitat de vida de les persones i l’acompanyament en la convivència amb malalties cròniques. En un context en què les malalties cròniques són un dels principals reptes dels sistemes de salut, el paper de les infermeres esdevé fonamental per garantir una atenció de qualitat i centrada en la persona. Més enllà de l’assistència directa, la infermeria té un rol essencial en l’alfabetització i l’activació de les persones per cuidar la seva salut. 

L’alfabetització en salut fa referència a la capacitat de les persones per accedir, comprendre i utilitzar la informació relacionada amb la seva salut. És el primer pas perquè puguin entendre la seva malaltia i el seu tractament. A partir d’aquí, es desenvolupa la capacitació, entesa com el procés d’adquirir habilitats i coneixements pràctics que permeten gestionar el dia a dia de la malaltia. Aquest procés evoluciona cap a l’apoderament, que implica que la persona guanyi confiança i autonomia per prendre decisions informades sobre la seva salut. Finalment, l’activació de la persona  representa el grau en què aquesta esdevé realment protagonista del seu procés de cura, adoptant conductes d’autogestió de manera sostinguda.

En aquest continu, les infermeres tenen un paper clau com a agents educadors i facilitadors. Les intervencions educatives que lideren les infermeres no només transmeten informació, sinó que acompanyen els pacients en tot aquest procés: des de comprendre la seva situació fins a actuar de manera activa i responsable en la seva salut. Diversos estudis han evidenciat que  les persones amb nivells elevats d’alfabetització, capacitació, apoderament i activació presenten un millor control de la seva malaltia, una major adherència als tractaments i una reducció de complicacions i ingressos hospitalaris. En aquest sentit, invertir en educació sanitària no només millora els resultats en salut i la qualitat de vida de les persones, sinó que també contribueix a la sostenibilitat del sistema sanitari.

Les infermeres, per la seva proximitat i la visió integral de la cura, estem en una posició privilegiada per liderar aquest canvi de paradigma cap a un model sanitari més participatiu i centrat en la persona. En aquest escenari, l’autocura adquireix un paper cada vegada més rellevant i, en un futur, pot esdevenir un element clau dins la gestió de les malalties cròniques. La capacitat de les persones per poder gestionar la seva pròpia salut, amb el suport adequat de professionals infermers, serà fonamental per afrontar l’increment de la cronicitat i la complexitat assistencial.