Preguntes

Malauradament, preguntes sense resposta, vet aquí la qüestió! Una d’elles és com hem arribat a aquesta situació? Em refereixo a la notícia que hi ha la intenció que el cos de Mossos d’Esquadra facin tasques en els centres docents.

Es pot badar-hi força, malgrat que no hi ha una resposta que expliqui les causes per estar on estem. Les causes? Multifactorials!, un eufemisme per a quan no sabem, ben bé, que contestar. Dies després de Sant Jordi, sortia a premsa que en 13 centres educatius públics, els mossos farien tasques, segons el que es publica, de prevenció, mediació, acompanyament i intervenció, una multitasca! Desconec si darrere d’aquesta decisió hi ha un pla ben, remarco el ben, definit.

Que en moltes escoles hi ha un desori relacional i de conducta per una pèrdua de l’«autoritas», tant parental com dels docents, l’autoritas, un concepte diferent del d’«autoritat», sembla que és un fet. Aquesta intervenció policial, pregunto, va acompanyada d’un pla més global? O és una petició dels equips directius? O és una idea dels directius del departament d’educació i formació professional? És una resposta aïllada, i poc meditada, a situacions conflictives? O s’ha creat una percepció de fragilitat i d’incertesa per actuar en alguns centres educatius? És el reflex del que passa fora de l’àmbit educatiu, a la comunitat?

Una intervenció d’aquesta mena requereix un pla més ampli, que impliqui als progenitors (no es pot dir pares o mares), als docents i als alumnes… L’any 2015, en el 3r Congrés d’Alteracions de la Conducta organitzat per Althaia i Ampans, el Dr. George Sugai, ens va il·lustrar en un mètode de manegar les alteracions conductuals a les escoles. Requeria un projecte conjunt, d’una cultura consensuada de relacions entre els tres sectors esmentats: Docents, Progenitors i Alumnes, i basada en el respecte. Es pot consultar el mètode que es basa en el Suport Conductual Positiu.

Una intervenció policial sense un acompanyament d’un ideari, consensuat, pactat i específic de cada centre educatiu no pot anar gaire lluny; requereix una cultura relacional, que orienti i faciliti el respecte en les relacions; digueu-me utòpic, per fer-ho possible cal una mirada a mitjà i llarg termini, un full de ruta.

Per acabar-ho d’adobar, va aparèixer un debat, inútil, de si els mossos aniran armats o no. O si hi aniria un mosso/a, sol o acompanyat, com la Guàrdia Civil! Un sindicat dels mossos reivindicava aquestes qüestions. La idea proposada és fruit d’un ampli i meditat debat previ? El tema no és per badar-hi gaire. El jovent és el futur de la nostra societat.