Confinats contra les rates nedadores

Això dels virus no ens ho agafem igual a tot arreu. La nit de dissabte que Pedro Sánchez va aparèixer a la televisió per dir que, a partir de dilluns, tota la població quedava confinada, em va ensopegar a Tossa de Mar. L’endemà al matí, diumenge, dos agents de la policia local recorrien la platja. Feia un temps ombrívol, lleig, i no hi havia gairebé ningú més que jo, que anava a fer una mica d’esnòrquel. Una agent se’m va acostar i em va etzibar, amb mal humor, directament: «què hi fas aquí?». Jo vaig posar cara d’estranyat i no vaig saber gaire què dir-li. Tampoc no em va donar temps. «Que no saps com estem»? Vaig respondre que estàvem en el darrer dia abans que comencés el confinament. «Ah, sí?», va contestar. I ja em va demanar el DNI. Va anar d’un pèl que no em detenen.

Mesos després, un dia qualsevol, en plena pandèmia, quan només circulàvem els que, per feina, podíem fer-ho, la Guàrdia Civil em va aturar a les 11 de la nit al mig de Manresa. Li vaig ensenyar a l’agent el justificant de l’empresa. Em va dir que allò no servia. Vaig preguntar què li faltava per servir. No li va semblar una pregunta innocent. Se li veien ganes d’obrir-me un consell de guerra, però el seu superior es va acostar i, amb un gest de marcialitat magnànim tret d’«Historias de la puta mili» em va dir que me n’anés. «Circule». No vaig tenir més contacte amb les forces de l’ordre durant tota la pandèmia, o sigui que el cent per cent van ser experiències de despotisme i estupidesa. Devia tenir mala sort. Però no devia ser l’únic.

Casualitat o no, aquí la covid ha deixat una cicatriu social i psicològica espectacular. Als Països Baixos també van morir milers de persones i es van viure situacions horribles, però sembla que l’empremta no ha estat tan fonda i tan amarga. Ara, a Espanya, l’arribada d’un vaixell amb malalts d’hantavirus ha generat una resposta semblant a la que hauria provocat el veler de «Nosferatu», que escampava la pesta amb el seu carregament de difunts i rates. Els possibles afectats han estat tancats amb pany i forrellat, mentre el president de Canàries, zoòleg especialista en rates nedadores, clamava: hi havia més malalts del que ens deien!! Mentre els espanyols són confinats en un hospital militar enmig d’una bronca política i mediàtica, els holandesos es tanquen a casa seva, autogestionats, amb permís per sortir amb mascareta. El seu govern deu saber per experiència que ho faran bé. Ells deuen tenir ganes de fer-ho bé. Segurament, si de tant en tant els abordés un Pancho Villa, en tindrien menys i es creurien menys el ministre.