Dimensió de les empreses

Fa poc s’ha presentat un informe sobre el paper de la dimensió empresarial en la competitivitat i el creixement de les empreses a Catalunya. Encarregat per PIMEC, assenyala que les empreses més grans poden aprofitar millor les economies d’escala, accedir a fonts de finançament més diversificades i obtenir millors condicions de crèdit i, per això, poden realitzar inversions més ambicioses en R+D, tecnologia i capital humà. La dimensió també els dona més resistència davant les crisis econòmiques o els increments sobtats de costos. Les empreses petites tenen avantatges en flexibilitat i proximitat al client, però tenen limitacions davant d’entorns globals més complexos. La dimensió té, doncs, un efecte determinant en la qualitat de l’ocupació, ja que les empreses grans poden oferir més estabilitat, salaris més elevats i millors condicions laborals, així com més oportunitats de formació i desenvolupament professional.

Amb tot, tant a Catalunya com a Espanya i la Unió Europea, les pimes representen més del 99% del teixit empresarial i generen quasi els dos terços de l’ocupació. Val a dir que el llistó per classificar petites i mitjanes varia. A Alemanya, empreses que aquí encara es consideren mitjanes, allà són petites. I en general, la dimensió de les catalanes és inferior a la d’altres països europeus. De fet, aquí predominen moltes microempreses. Així que, les economies amb empreses de mida més gran assoleixen millors nivells d’exportacions, una innovació més intensiva i una rendibilitat superior, aprofitant les tecnologies emergents, diversificant riscos i abordant els mercats exteriors.

Pel que fa als factors que determinen el creixement n’hi ha d’interns com la voluntat de créixer, d’assumir riscos i d’invertir, la professionalització de la gestió, la innovació, la digitalització, la col·laboració amb altres empreses. Pel que fa als factors externs: un entorn regulador estable, un sistema financer accessible i uns costos energètics competitius. Alhora, la imatge social de l’emprenedoria, si és positiva, incentiva l’aparició de nous emprenedors. La reputació és un catalitzador de noves vocacions empresarials, mentre que la por al fracàs, que no es dona en altres països, n’és un fre.

Algues limitacions exògenes provenen de les polítiques públiques empresarials i de la qualitat del sector públic. Molts petits empresaris es queixen de l’excés de pressió fiscal, de la burocràcia administrativa, de l’elevat cost de l’energia i de la dificultat d’accés al crèdit. També troben a faltar més suport públic per a la digitalització, la transició energètica i la formació de personal qualificat, així com d’incentius per fomentar la col·laboració entre empreses.

L’informe de PIMEC presenta algunes propostes estratègiques per afavorir la dimensió. Són desenes de mesures que poden prendre’s des de dins de l’empresa, en cooperació amb d’altres empreses o des de polítiques públiques per part de les administracions. Pel que fa als factors interns, l’informe PIMEC proposa: la professionalització de la gestió i governança empresarial, la innovació i digitalització, la col·laboració empresarial i les aliances estratègiques, l’ambició i la voluntat de créixer, la formació i el desenvolupament del talent, la reinversió dels beneficis a l’empresa i, finalment, la millora dels aspectes laborals i condicions de treball.

Les propostes per desenvolupar un entorn extern més favorable consisteixen en: la simplificació administrativa i reguladora, la fiscalitat favorable al creixement, l’accés al finançament, l’estabilitat econòmica i la seguretat jurídica, les polítiques laborals que incentivin el creixement, la millora de qualitat i preu de l’energia i de la connexió a la xarxa, i, en fi, la impulsió de la demanda mitjançant polítiques de compra pública.

Pel que fa a la millora de la competitivitat i la capacitat d’internacionalitzar-se, es necessita fomentar l’escala empresarial, rebre suport per a la internacionalització, més inversió en R+D+i i en la transició tecnològica, i acompanyar la digitalització i el comerç electrònic.

El fet que la percepció social de l’activitat empresarial influeixi directament en la capacitat d’un país per generar noves empreses i fer créixer les existents obliga a: millorar la imatge de l’empresariat, més educació i cultura emprenedora, col·laboració amb els mitjans de comunicació i altres institucions, i el foment d’una cultura del creixement sostenible.

Tenint present que la immensa majoria d’emprenedors són autònoms caldrien unes mesures específiques per a ells. En ser el primer graó de l’escala empresarial cal afavorir el seu creixement i la seva transició cap a empreses més estructurades, reforçant la base productiva i augmentant la productivitat global. Per això cal suport al seu creixement amb formació, digitalització i incentius a la cooperació.

Veurem si aquest detallat informe queda en un calaix, o bé tots els implicats posen fil a l’agulla.