Els EEUU i Europa

Com a conseqüència de fets recents i sobretot a causa del menyspreu contra Europa que ha estat habitual en la política del president nord-americà Donald Trump, sembla que des dels organismes europeus comença a despertar-se una reacció que es planteja actuar en funció d’aquesta situació. La unitat d’acció entre Europa i els Estats Units comença a revisar-se en comprovar que allò que interessa als EEUU de Trump sovint no és, ni gens ni mica, allò que és més convenient per a Europa. I aquesta constatació es va fent evident cada vegada més. La qüestió bàsica és si les divergències seran prou grans com per justificar que Trump faci efectiva la seva amenaça de sortir de l’OTAN, com ja ha advertit que podria fer. En aquest cas quedaria trencada l’aliança militar -i segurament també econòmica- entre Europa i els EEUU que s’ha mantingut durant molts anys. És realment una possibilitat o és només una fanfarroneria política del president nord-americà? Realment hi ha alguns personatges que no haurien d’ocupar mai càrrecs polítics de tanta responsabilitat.

Però el fet és que Trump existeix i que la seva manera de ser i d’actuar no canviarà pas fàcilment. Per tant, per la seva banda, Europa haurà d’anar trobant el seu propi camí, que segurament no coincidirà del tot amb el dels Estats Units. Cal tenir en compte, a més, que els estats europeus són molt diversos i que poden tenir necessitats o opinions diferents. Per exemple, entre els països nòrdics i els mediterranis és lògic que sovint apareguin divergències en matèries com les actuacions que calen davant del canvi climàtic. Però precisament per superar les dificultats d’entesa existeix un organisme comú que ha de procurar superar-les: la Unió Europea. Res no és fàcil, però tampoc impossible. El fet és que Europa haurà de demostrar que sap coordinar els seus estats en un marc global conjunt comparable amb els Estats Units o Rússia. Segurament no caldrà esperar gaire per comprovar-ho.