Esclaves als monestirs

Era ben coneguda la tasca d’Emi Turull com a directora del Museu Agbar de les Aigües, però ho resultava menys la seva recerca sobre esclaves als monestirs medievals, culminada amb la presentació l’any 2024 de la seva tesi doctoral i amb la publicació del volum Esclaves als monestirs femenins de Barcelona a la baixa edat mitjana (1326-1495). S’hi documenten unes esclaves que eren propietat del monestir i d’altres que eren propietat de monges concretes i s’hi qüestiona si no es produïa una contradicció entre la fe i la moral cristianes i l’esclavitud. Com assenyala Emi Turull, a Barcelona, «que havia esdevingut un centre de tràfic d’homes i dones esclaves dins de la conca mediterrània, al costat de València, Gènova o Venècia, les persones esclaves eren presents en la realitat quotidiana.» Però les esclaves dels monestirs eren fins ara dones ocultes per a la història. Emi Turull ens recorda que «a principis del segle XV s’estima que els esclaus eren un 10% de la població de Barcelona, que es calcula que oscil·lava entre 30.000 i 35.000 habitants.» A la Catalunya medieval els cenobis exercien un paper fonamental des d’un punt de vista espiritual, però també cultural i de la gestió del territori. L’estudi d’Emi Turull constata com la forma més freqüent d’arribada d’esclaves als monestirs era la compra, tot i que també n’hi havia que eren rebudes en donació. Emi Turull, que examina els casos dels monestirs de Sant Antoni i Santa Clara, Santa Maria de Pedralbes, Sant Pere de les Puel·les i Santa Maria de Valldonzella, ens explica que «al monestir de Santa Clara, entre els anys 1247 i 1461, hi hem documentat un total de 44» persones esclaves (39 dones, destinades a filar i a feines domèstiques, i 5 homes, bàsicament utilitzats a l’hort i al jardí en tasques agrícoles), però a Santa Maria de Pedralbes, hi va documentar 81 esclaves. Pel que fa a la seva procedència, la majoria eren d’origen oriental o balcànic (tàrtares, russes, búlgares,...). Impressiona, a més, veure, l’edat d’aquestes esclaves, sobretot entre les que eren propietat de monges concretes, perquè n’hi havia de deu, dotze o tretze anys, mentre que les esclaves del monestir no eren més joves de quinze anys. Finalment, l’any 1495 es va posar fi a aquesta pràctica quan es va prohibir l’esclavatge als monestirs.