Múltiples energies per a una demanda més alta

El 19% de l’energia que genera Espanya prové de les centrals nuclears. En el cas de Catalunya, aquesta xifra puja al 59%, i en el de Tarragona, al 82%. En aquesta província hi ha tres centrals: Ascó I, Ascó II i Vandellòs. Està previst que tanquin, respectivament, el 2030, el 2032 i el 2035. És a dir: d’aquí no res. La pregunta és: ¿s’ho poden permetre, sobretot Tarragona i Catalunya, que això passi? I si passés, ¿hi haurà aleshores prou capacitat complementària de generació energètica per suplir l’oferta nuclear o no quedarà cap altra opció que importar energia d’altres territoris, ¡fins i tot nuclear de França!? Com exposo, més seriosament que de broma, sempre es pot invertir en espelmes.

En un acte empresarial celebrat per EL PERIÓDICO a Tarragona, el director general de l’ANAV (Associació Nuclear Ascó-Vandellòs), Paulo Jorge Domingues (alt directiu en representació d’Endesa), va considerar «prematur» el tancament i va remarcar: «Catalunya no és capaç de generar tota l’energia elèctrica que consumeix». El creixement de la demanda els pròxims anys, a causa de nous projectes industrials, començant pels altament intensius en energia, com els centres de dades, intensificarà aquest passiu.

A la primera crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna l’ha seguida la segona, encara irresoluble, per la guerra al golf Pèrsic i els seus efectes sobre el petroli. La necessitat de buscar una autonomia energètica dins de la Unió Europea ha generat diverses respostes: una aposta ferma per les energies renovables, en què Espanya és líder indiscutible, però també, en el cas de diversos països, per la nuclear.

El que a Espanya és un debat més ideològic que tècnic, a França és l’exemple contrari. El 68% de l’energia que es produeix a l’altra banda dels Pirineus és nuclear, i el país s’ha embarcat en noves inversions i en l’aposta per minireactors nuclears (SMR). Els primers reactors francesos són a 250 quilòmetres de la frontera espanyola.

A Alemanya, que va tancar els seus últims reactors nuclears el 2023, torna a sorgir en el debat polític la necessitat de tornar a apostar per aquesta energia. La primera economia d’Europa depèn en un 26% de l’energia eòlica; en un 18%, de la solar; en un 17%, del gas, i en un 14,6%, del lignit (tipus de carbó). Els Països Baixos, Suècia, Bèlgica, Txèquia, Hongria i Polònia, entre altres països, estan invertint en nuclears, igual que el Regne Unit. A l’altra banda, antinuclears, hi ha Àustria, Portugal, Irlanda i Luxemburg.

Per continuar aclaparant amb dades, en el conjunt de la UE, l’energia nuclear va proporcionar l’any passat el 23,4% de l’energia; l’eòlica, el 16,9%; el gas, el 16,7%; la solar, el 13,2%, i la hidràulica, l’11,7%. En el cas d’Espanya, sumat al 19% nuclear, l’eòlica va representar el 21,6%; la solar, el 18,4%; el cicle combinat, el 16,8%, i la hidràulica, el 12,4%. Tal com estic escrivint aquests comentaris, a les 13.00 hores d’un dia assolellat, la fotovoltaica està proporcionant el 59%, i l’eòlica, el 10%. A la nit, sense sol, altres energies prenen el relleu.

Ningú és capaç de predir quina energia manarà en el futur, ja no només a Espanya, sinó també en el conjunt d’Europa. El minixoc petrolier i de gas que hem patit i estem patint, i que a més es pot agreujar les pròximes setmanes, podria ser molt pitjor si Europa no hagués invertit en renovables. Els avenços tecnològics no fan més que accelerar-se i qualsevol innovació sobtada pot deixar obsolet l’invent de fa dos dies.

En el mateix acte de Tarragona, representants de grans empreses multinacionals com Veolia, Repsol i Enagás van explicar totes les inversions que estan desenvolupant en diferents fonts d’energia. Des de sistemes d’economia circular per descarbonitzar fins a la gran aposta per l’hidrogen verd, destinat a convertir-se en una de les grans fonts d’energia del futur un cop els seus costos de producció i distribució es redueixin.

D’energia en necessitarem. I com més neta i segura sigui, molt millor. Si, a més, tenim les xarxes adequades i amb prou capacitat per integrar totes les fonts de generació, per impedir que torni a haver-hi una apagada elèctrica, encara millor. Els errors serveixen per millorar. El debat sobre la transició energètica, tantes vegades emmetzinat per la ideologia, s’ha de fer des del sentit comú.

Elon Musk, fundador de l’empresa automobilística Tesla, portada d’aquesta setmana, ja ha expressat la seva visió que diu que, en el futur, l’espai serà clau per generar i distribuir energia cap a la Terra o, ves a saber, per abastir els centres de dades quan comencin a enviar-se al cel.

És a dir: tot va començar el 1879 amb la bombeta incandescent inventada per Thomas Edison, fundador de la General Electric.