Cua de bojos contra direcció a l’autopista

L’acudit explica la irritació d’un conductor quan escolta a la ràdio del cotxe que condueix l’avís de precaució perquè un boig està circulant contra direcció a l’autopista: «Un? -exclama- tots van en direcció contrària!». Acudit a banda, és un boig encegat amb el seu destí que menysprea la lògica i acaba xocant tràgicament. Pertany al grup de temeraris que posen en perill la pròpia vida i la dels afectats per la seva arrauxada imprudència. També en diuen kamikazes, en referència als pilots japonesos que estavellaven conscientment el seu avió contra un objectiu enemic. Convenciments malaltissos, és clar. Salvant distàncies i sense arribar a extrems tan violents, el nostre dia a dia recull la trista realitat que a l’autopista de la vida pública hi ha cua de conductors (no necessàriament bojos) que circulen en direcció contrària a la que fan la resta de ciutadans, posant en risc la seva credibilitat i el bon funcionament de l’entorn. Florentino Pérez és el darrer identificat circulant en direcció contrària, però també hi hem vist fent cua les conselleres Parlon i Niubò. Sense oblidar el president Clavijo i la historiadora Ayuso entre d’altres entossudits a circular contra l’oportunista Pedro Sánchez que sap per on escapolir-se i fer drecera. L’esperpèntic president del Real Madrid ha evidenciat la seva categoria com a persona en l’univers mediàtic, empresarial i polític que domina a la perfecció, però no en l’esportiu quan l’ha perdut estrepitosament i s’ha llançat de cap contra tot i tots en una cursa embogida directa a l’estimball final. Ja veurem qui més arrossega amb ell. Com la consellera Núria Parlon, que va comparèixer amb el seu copilot Josep Lluís Trapero en comissió parlamentària per justificar l’injustificable: una «operativa errònia» executada «sense mala fe», per a la qual ja han demanat disculpes i promès que no es repetirà mai més la «inèrcia» (es veu que no va ser la primera, ni la segona...). Temps al temps. En el mateix tipus de fugida endavant, la consellera Niubò fa dies que es troba de cara milers d’ensenyants. Deu pensar que van en direcció contrària a l’objectiu que ella ha pactat amb uns pocs, als antípodes del que reclama la part molt majoritària dels docents. Fa llums llargs en la creença que redreçaran el camí enlluernats, però ja veurem com acabarà el curs. El president Illa, una vegada més, ha aprofitat les circumstàncies i els compromisos d’agenda per eludir l’enrenou (policia, mestres, metges, pagesos, habitatge, finançament), i a hores d’ara circula tant pinxo per les autopistes californianes sense ningú que li vingui de cara: ni els mesells que l’acomboien, ni la ripollesa que circula amb «L» al cul perquè ho té tot per demostrar. A la carretera: ull viu i prudència.