Docents, infiltrats i educació

Convindreu amb mi que no acostuma a passar sovint que un polític admeti un error i demani disculpes com ha fet la consellera d’Interior, Núria Parlon, pel cas de les dues agents dels Mossos d’Esquadra que es van infiltrar en una assemblea de mestres i professors. Fet, per cert part, absolutament inacceptable. Hauria semblat més sincer si ho hagués abans, quan va esclatar la polèmica i no aquesta setmana en seu parlamentària. Repeteixo, és un gest poc habitual. Mireu, si no, el president de les Canàries, Fernando Clavijo, arran del cas del vaixell de l’hantavirus. Es va oposar del dret i del revés a què el creuer s’acostés a les illes i no se li va acudir res més que consultar a la IA si les rates -les transmissores del virus- saben nedar, amb la qual cosa haguessin pogut arribar a terra ferma. La IA li va dir, semblaria que erròniament perquè també s’equivoca, que sí, i va i ho envia al ministeri de Sanitat. Lluny d’admetre que no es pot copiar de la IA com si fos un alumne de batxillerat, va recriminar al govern central que el volen ridiculitzar. No. S’ha ridiculitzat sol. Al que anàvem, però. Ves a saber quants agents es deuen infiltrar a reunions, col·lectius, associacions i altres grups que consideren que poden generar no sé quin risc. A Manresa, per exemple, ens coneixem tots. Quan hi ha hagut situacions de, posem per cas, un desnonament conflictiu – el del bloc 8- hi havia un munt d’agents uniformats barrant el pas a l’edifici en qüestió amb cara de pocs amics i molta tensió. L’entorn era ple d’agents de paisà. Res a dir, forma part de l’operatiu. Generalment, van en petits grups i se situen en un a part d’on es cou tot. Però sovint, com qui no vol la cosa, se’n cola algun entre els manifestants. No sé si d’això se’n pot dir infiltrat. Tampoc no sé si Parlon ha de dimitir. És l’etern debat entre la responsabilitat directa del comandament a qui se li va acudir l’operació, i la responsabilitat política última, que efectivament recauria en Parlon. Però sí que s’ho haurien de fer mirar els responsables de, diguem-ne, la missió. Van enxampar les agents perquè algú les tenia vistes -recordeu allò del bloc 8-, perquè anaven molt polides -què passa, que si ets professors has d’anar una mica pòtol?-, i perquè no van saber dir de quin centre d’ensenyament eren ni les demandes de mestres i professors. En fi. Un té l’esperança que uns i altres, docents i govern, entenguin que tenen a les seves mans un dels pilars del futur del país: l’educació.