«Jo soc racista»

No crec que sempre es compleixi la dita que una imatge val més que mil paraules. Però, de vegades, no hi ha discussió. Astúries celebra que la cultura de la sidra hagi estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I no m’estranya perquè, més enllà dels beneficis econòmics, el ritual de convivència, el pes de la història i el gaudi que acompanyen el seu consum mereixen aquest reconeixement. Potser escanciar unes quantes ampolles de sidra al Congrés dels Diputats, per exemple, serviria per abaixar els decibels d’aquest soroll infame que ses senyories ens regalen cada dos per tres. Ja ho canta un il·lustre asturià com Víctor Manuel, al seu últim disc: «Sortiu al carrer a emborratxar-vos, no feu dins del Congrés cada dia un botellot. Sou els pares de la pàtria, doneu exemple a la nació». Total, ara que altres patriotes, els de la «prioritat nacional», busquen subterfugis per intentar que no els diguin a la cara allò que són, uns racistes de cap a peus, em va pujar la moral conèixer el campió asturià d’escanciar sidra. És negre com el carbó. Però no del carbó de la mina (el seu padrastre era miner), sinó de la seva mare, natural de Guinea, d’on van marxar quan ell tenia tretze anys.

Avui en té quaranta-tres, es diu Salvador Ondó, i fa servir la retranca en recordar com el miraven, i els comentaris que escoltava, quan va entrar en aquell món tan identitari de la sidra. Imagino que a més d’un dels cinquanta mil asturians que van votar Vox a les darreres eleccions, veure el negre escanciant sidra els deu fer explotar el cap; o que acompanyi Rodrigo Cuevas en la seva gira acabada d’estrenar. Oblidant, segurament, que tres-cents cinquanta mil asturians van haver de marxar d’Espanya el segle passat per buscar-se la vida. Un viatge idèntic al que ara es veuen forçats a fer, per exemple, magribins i subsaharians.

Si algú sent empatia i estima per aquells espanyols (asturians, gallecs, andalusos, bascos...), però és incapaç d’aplicar els mateixos sentiments a altres persones només pel seu origen, que es miri al mirall i no en dubti més: «jo soc racista».