Exonerats per l’edat?

Em vaig alegrar que exoneressin l’expresident en el judici que se celebrava a l’Audiència Nacional pel cas de la fortuna familiar dels Pujol, perquè, malgrat que sempre he discrepat políticament dels seus plantejaments i que considero inacceptable tota mena de corrupció, mai he deixat de respectar-lo pel seu vessant de persona dedicada plenament al país.

Sense entrar en els perquès de la tardança en la celebració del judici, com a vell activista pels drets de la gent gran, vull deixar clar que, a Jordi Pujol no se l’ha exonerat del judici pels seus noranta-sis anys a punt de fer, com pot haver fet l’efecte, sinó perquè han considerat que pateix un deteriorament cognitiu sobrevingut, que li impedeix defensar-se adequadament en el procés judicial.

L’exoneració no s’ha de confondre amb l’absolució, ja que el tribunal no dictarà cap sentència, ni absolutòria ni de culpabilitat, sinó que únicament se l’ha exclòs del judici. Aquesta és una decisió garantista, que s’aplica generalment i amb independència de l’edat, basada en el fet que és preferible assumir el risc que alguns processos quedin sense condemna, abans que sentenciar persones incapaces de defensar-se, tot i que aquest fet pugui deixar sense rescabalament a terceres persones perjudicades, com en aquest cas pot ser Hisenda.

L’edatisme estructural de la nostra societat fa que, sovint, es confongui ser gran amb tenir diferents graus d’incapacitat, amb la qual cosa és fàcil pensar que, en cas de cometre un delicte, sols per tenir una edat avançada, a les persones grans se’ns eximeix sistemàticament de responsabilitats. La realitat, però, desmenteix aquesta creença, perquè l’edat no és motiu per exonerar ni per deixar de condemnar una persona, com es pot veure a les presons on, segons dades de l’evolució de la població penitenciària del Departament de Justícia, a finals de 2025 hi havia 489 persones majors de seixanta anys a les presons catalanes, 20 de les quals en tenien més de vuitanta.