Glòria Ballús i l’amistat

Quan el 2014 la revista El Pou de la Gallina li va concedir a la Glòria Ballús el «Premi Oleguer Bisbal a la manresana més manresana», no ho va fer atenent al seu currículum -que es pot trobar a la Wikipèdia- sinó a la seva manresanitat, que és aquella implicació amb la ciutat que no depèn d’uns mèrits concrets sinó d’una manera de ser i de formar-ne part. Coneguda tant pels anys que va ser la cap de protocol a l’Ajuntament com per la seva incansable tasca d’investigació musical, la Glòria feia temps que buscava un escenari on fer un concert per reivindicar el treball de Joaquim Pecanins i Manuel Jovés, dos importants músics manresans nascuts el segle XIX i injustament oblidats. Després de picar a moltes portes, i a punt de llençar la tovallola, comentava que «al final, si ningú ho vol fer, ho organitzaré i m’ho pagaré jo». I divendres passat va complir.

Coincidint amb el dia que feia 77 anys, va reunir més de cent invitats al Celler Els Til·lers d’Abadal, a Horta d’Avinyó -un espai magnífic-, i va muntar un concert-homenatge als dos músics amb la participació d’una desena d’artistes de la comarca, entre els quals ella mateixa tocant algunes peces al piano. Per aquell escenari hi van passar la Mireia Subirana, el Marcel Martínez, la Sònia Antón, l’Arnau Hernández, el David Martell i l’Anna Clarena, i la Celeste Alías acompanyada al piano pel Roger Mas, oferint-nos un reguitzell de músiques i cançons difícils d’escoltar en altres marcs. Aquell regal que s’havia fet ella mateixa pel seu aniversari va resultar ser un regal per a tots els presents. Després la seva generositat va culminar amb un esplèndid berenar. Va ser el moment de constatar que les seves relacions provenen d’ambients diferents i que tot allò va ser possible gràcies al seu esforç en tots els sentits, però també perquè va comptar, com deia aquella cançó dels Beatles,»With a little help from my friends»: amb l’ajuda de l’amistat. Les amistats que la Glòria ha conreat, fins ara, al llarg del camí i que diuen molt d’ella.