Organitzar el territori

No sempre són fàcils d’entendre els projectes territorials que sovint es comenten des dels mitjans de comunicació, ni tampoc d’aclarir si es tracta de plantejaments d’un futur més o menys llunyà o bé d’actuacions que es preparen per portar a terme aviat. Darrerament, per exemple, estan apareixent força comentaris sobre la necessitat de treballar per fer possible allò que s’anomena «la línia orbital ferroviària», que consistiria a connectar les poblacions més destacades i importants de la rodalia de Barcelona sense haver de passar per l’interior del nucli barceloní. No és fàcil, evidentment, i ho demostra clarament el fet que les actuacions necessàries per fer tots els enllaços globals que caldrien no es preveu que es puguin acabar abans de l’any 2041. Però tothom pot imaginar de seguida que una bona estructura ferroviària d’aquest tipus evitaria la circulació de molts milers de cotxes diaris i reduiria notablement la contaminació que ara produeixen. Una reducció que cal esperar que també serà ben lògic que es vagi aconseguint amb la incorporació creixent dels vehicles elèctrics, que han d’acabar sent clarament majoritaris. O sigui que tot anirà canviant malgrat que habitualment ens pugui semblar que les modificacions són massa lentes i que s’haurien d’accelerar.

Passant a l’àmbit internacional és ben normal de topar tot seguit amb un personatge prou conegut: el president dels Estats Units, Donald Trump. La novetat és que alguns senadors nord-americans del partit republicà sembla que ja no veuen gens clares les actuacions i els posicionaments de Trump i que han començat a votar-hi en contra, afegint-se al vot contrari global dels senadors del partit demòcrata. Si aquest vot anti-Trump anés augmentant és evident que la capacitat d’actuació de l’actual president nord-americà podria quedar notablement reduïda. I la política exterior nord-americana podria anar-se allunyant de l’habitual en els darrers anys. Però caldrà estar atents als esdeveniments per anar-ho comprovant.