Sánchez, acabat una vegada més

Sempre sembla que el que es viu en el moment present no té parangó amb res de l’ocorregut anteriorment. Així, s’escolta avui que el president Pedro Sánchez està noquejat per la imputació del seu antecessor socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, i li falta res per a caure. .

Com si el cap de Govern fos el primer en la història recent a quedar tocat per unes actuacions judicials tan greus que deixarien grogui a qualsevol. El conegut, de confirmar-se, és demolidor, no sols per a Sánchez, el PSOE i els votants progressistes, ho és per a la democràcia espanyola, per més que al PP sembla que la notícia li ompli d’alegria. ç

Però a Pedro Sánchez, els seus oponents ja li han organitzat en diverses ocasions les exèquies fúnebres i s’han hagut de repartir després les flors davant la incompareixença del cadàver.

Això d’organitzar funerals sense esperar a la certificació de la defunció no és nou, s’ha fet diverses vegades en la història recent. Fa una mica més de tres dècades a Felipe González, en aquell temps cap de l’Executiu, li organitzaven enterraments cada setmana.

I sí, arribava gairebé mort al Congrés dels Diputats però, malgrat l’estomacada al qual li sotmetia José María Aznar, sortia viu. Va aguantar tres anys més. És aquest mateix González al qual ara aplaudeixen els del PP, però que llavors era objecte de la seva fúria, com en aquest moment ho és Sánchez.

Si es confirmés el que el jutge *Calama ha escrit en el seu acte sobre Zapatero, el PSOE trigarà anys a recuperar l’ànim i, més encara, a recuperar el suport dels seus votants. Però queda molta presumpció d’innocència i molta instrucció judicial per davant com perquè vendre ja la pell del «os Sánchez».

Els dirigents del PP han vist en el sumari, ja venien segons sembla avisats, una oportunitat d’acabar amb ell, però, per seguir amb els refranys, les presses mai han estat bones conselleres.

Abans de res molta calma, que cantava Sinistre Total. Deixar treballar a la justícia sense interferències hauria de ser norma obligatòria, que ja arribarà, si arriba, el moment de passar comptes.