Nosaltres, els orbitals

Prèvia. Si volem polítiques públiques potents calen governs amb majories parlamentàries sòlides, legislatures llargues i pressupostos aprovats abans que acabi l’any. I les negociacions d’aquests pressupostos s’han de centrar en els números que contenen, no en qüestions que, per importants i necessàries que siguin, tenen un altre abast i un altre horitzó. A més, amb els precedents propers i llunyans, és impossible confiar que el govern espanyol -que ves a saber en mans de qui estarà l’any que ve- compleixi els seus compromisos, encara menys en matèria ferroviària.

Dit això, dic també que el projecte de tren orbital anunciat (de nou) aquests dies és més que necessari, i que no entenc algunes reaccions que asseguren que «exclouria» i «no compta» amb Manresa i el Bages. Tot el que signifiqui centrifugar activitat i oportunitats més amunt del Tibidabo beneficia això que abans anomenaven rere país i ara en diuen territori. Encara que hàgim de fer transbordament a Martorell o Terrassa, apropar el Bages a comarques tan potents com el Garraf, el Vallès Oriental o el Maresme generaria oportunitats i avantatges als dos extrems del recorregut. Passar de les més de dues hores actuals per anar amb tren de Manresa a Granollers o Vilanova, a menys d’una hora significaria que nosaltres podríem desplaçar-nos-hi habitualment i que rebríem també persones i activitat. La condició sine qua non, és que el sistema funcioni, que els horaris quadrin, que s’incrementin els semidirectes, que es renovi la flota, que s’inverteixi en manteniment i que giri com un mitjó la filosofia interna de l’empresa. Sense una millora radical de Rodalies res tindrà sentit ni farà servei.

Aquesta nova línia transformaria l’àrea metropolitana, per fer-la més pluricèntrica i oberta (a la Catalunya central), menys barcelonina per entendre’ns. Però també formaria part d’un nou mapa ferroviari català perquè operaria en paral·lel i de forma complementària a l’eix transversal ferroviari, que ha d’unir Lleida i Girona passant per Manresa i Vic i que ja està parcialment construït, molt planificat i amb reserva de sol. El veurem. I més amunt encara hi hauria una altra línia possible també est-oest. Ripoll i Puigcerdà ja estan connectats amb tren. Faltaria enllaçar (que no és poc) Ripoll amb Olot i Figueres, i Puigcerdà amb la Seu d’Urgell i d’allà a Andorra. I de la Seu, (per què no?) es podria anar fins a la Pobla de Segur on ja arriba el tren que ve de Tremp i Lleida. Si fa cent anys es van construir vies de muntanya, per què ara, amb tot el progrés tecnològic acumulat, veiem impossible ampliar-les?

El resultat seria una xarxa densa a l’àrea metropolitana i la costa, i una malla més ampla a la resta del país, amb tres eixos longitudinals, l’orbital, el transversal i el pirinenc, i tres de verticals (Girona-Figueres, Vic-Ripoll i Lleida-La Pobla). I qui tres en diu quatre, si un dia el tren torna al Berguedà i d’allà, com qui no vol la cosa, fins a l’altra banda del Cadí.