Quants? Com? Qui?

Solucionar la crisi de l’habitatge és una de les prioritats polítiques del nostre país a hores d’ara. S’ha situat entre les preocupacions principals dels ciutadans i això ha fet que el debat politicomediàtic ompli pàgines a molts diaris (també aquest en el que escric) sobre aquesta qüestió. I té tot el sentit del món. Però el debat fins ara, s’ha centrat únicament en el nombre d’edificis pendents de construir per equilibrar l’alta demanda existent d’accés a l’habitatge. Proposo obrir la mirada més enllà del «quants» per incloure-hi el «com» i el «qui».

Parlem del «com». El sector de la construcció és un dels àmbits de l’economia on la innovació, la modernitat i la renovació en els mètodes constructius té més camí per recórrer. Per què encara estem construint habitatges de la mateixa manera que fa quaranta anys? No hi hauria maneres més barates, ràpides i innovadores que permetessin posar al mercat nous habitatges amb menys temps i a preus més assequibles? Doncs sí que hi són. La digitalització i la tecnologia permeten construir de noves maneres que, a més, milloren els estàndards de qualitat i suposen un menor impacte ambiental.

Canviar el «com» construïm també implica millorar el «com» tramitem tot el procés administratiu. Millorar tots els tràmits burocràtics per desenvolupar el sòl, obtenir una llicència urbanística o les connexions dels serveis que necessiti un edifici són també clau, per a portar a terme un projecte amb la màxima eficiència. I aquest tema, malauradament, no està tan present a les pàgines dels diaris.

Com tampoc ho està el «qui». Em refereixo als professionals del sector de la construcció i molt especialment als arquitectes tècnics. Trobar determinats perfils tècnics i qualificats per a treballar a peu d’obra és cada vegada més difícil. No n’hi ha prou al mercat. Resoldre el problema de l’habitatge també significa formar els «arquitectes que construeixen». I això suposa ampliar les places, per exemple, de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB – UPC) que es mantenen en 150 anuals des de ja fa massa anys.

Els arquitectes tècnics som clau en el procés constructiu d’un edifici. I, no només això, se’ns valora per la nostra versatilitat, capacitat d’adaptació i presa de decisions sobre el terreny. Fet que implica que podem ser el col·lectiu que millor pot assumir la innovació i els nous models constructius.

En definitiva, la crisi de l’habitatge no es resol només prometent molts edificis sinó també pensant en el com construïm i en les persones clau per a portar el projecte endavant.