Gintònics, la Carlota i les joies de Zapatero

L’any 2013 l’Estat havia invertit en el rescat de Bankia 24.000 milions d’euros. La taxa d’atur era del 25%. Però quan l’opinió pública es va posar realment furiosa va ser quan va conèixer les despeses dels directius de l’entitat amb les anomenades targetes ‘black’. Tot i que, dins el conjunt de l’operació, les xifres de les Visa resultaven insignificants, la ferida de Bankia va sagnar de veritat quan es va saber que el director general havia pagat joies per valor de 9.000 euros en menys de 48 hores, o que va treure 13.000 euros d’un caixer en un sol mes. I, sobretot, que el president, Rodrigo Rato, va pagar 2.400 euros en copes en una sola nit.

Igualment, el cas de l’exministre Ábalos gira entorn d’una compra de mascaretes per valor de 53 milions d’euros, però els ciutadans no van prendre consciència de la pestilència de l’assumpte fins que es va saber que Koldo proporcionava prostitutes a l’exministre a càrrec de l’erari públic i vàrem poder sentir amb les nostres pròpies orelles aquella conversa tan eloqüent: «a tu t’agrada més l’Ariadna», «no ho sé, la Carlota s’enrotlla que t’hi cagues». Efectivament, la van cagar.

La manera humana de percebre les coses és capriciosa, segurament perquè hem passat en un temps rècord de caçar mamuts a portar un iPhone, i algunes de les nostres capacitats naturals han quedat una mica desenfocades. I per això ens passa, per exemple, que ens creiem més qualsevol informació que puguem convertir en una imatge mental concreta. I per això ens creiem més una informació que porti una foto, encara que la imatge no aporti res a la credibilitat del fet. En un estudi fet el 2002 es va demanar a una mostra de persones si és certa la frase «La girafa és l’únic mamífer que no pot saltar». Uns van llegir-la acompanyada d’una foto d’un cap de girafa, i uns altres la van veure sense foto. Entre els que la van veure amb foto, el nombre de respostes afirmatives va ser un 10% més elevat. La foto aporta sensació de prova, fa la informació més fàcil d’entendre i, per les dues raons, la fa més creïble. És absurd, però som així.

A Zapatero el perseguien per alguna cosa d’una aerolínia veneçolana estranya. Ara, en canvi, li han enxampat les joies de la mare i de la sogra dins de la caixa forta i les han posat en bosses com les que, en altres casos, contenen paperetes de coca o una navalla sanguinolenta. Poden ser legítimes i no molt valuoses, però tant se val: amb les fotos de les joies, Zapatero ja té la seva Carlota ‘black’.