La Pista Castell no mereixia aquest tracte

Fa pocs dies l’alcalde de Manresa i el regidor d’esports, amb tot el protocol habitual en aquests casos, van descobrir una placa just on hi havia l’entrada a l’antiga Pista Castell per commemorar els 25 anys de la seva cessió a la ciutat. Encara que no s’expliciti al plafó, aquells terrenys van ser cedits gratuïtament a la ciutat pels seus propietaris, vinculats al Club Bàsquet Manresa, amb una condició ben clara i ben noble: que l’espai es destinés a l’ús ciutadà i al gaudi de manresans i manresanes. Un quart de segle després, la resposta a la seva generositat és desoladora. Al llarg de diverses legislatures, i amb governs de diferents colors, hem sentit moltes paraules carregades de bones intencions, però el cert és que passats vint-i-cinc anys ni s’ha concretat cap projecte ni s’ha mogut una sola pedra per dignificar aquell espai. Ben al contrari, el pas del temps l’ha anat degradant i aquell solar, que ja fa anys que hauria de ser un punt de referència per a l’esport o la cultura, és avui un testimoni de la deixadesa municipal. Veure com el gest magnànim del que van llegar aquell espai a la ciutat és correspost amb l’oblit institucional és una cosa que m’entristeix, com a qualsevol persona amb un mínim de sentit cívic. I si com a manresà m’indigna, com a jugador que vaig ser del CB en els millors temps esportius del club, la ingratitud i la desgana de l’ajuntament em causa una gran decepció. Perquè no hi ha excuses de cap tipus que justifiquin aquell abandó i perquè arranjar-lo, ni que fos momentàniament per donar-li uns usos mínims, no requereix de cap inversió faraònica. Per tot plegar, demano una resposta clara i un calendari d’actuacions definit. Els manresans no volem més excuses ni bones paraules que s’emporta el vent. Volem veure com l’antic pavelló i els seus terrenys retornen finalment a la vida ciutadana per a la qual van ser regalats.