El balcó de les vanitats i les xiulades

La mare de totes les festes populars catalanes ja és aquí: entrem en la setmana de la Patum. No és el meu tema i les empentes revolten l’animalot salvatge que alguns portem fermat al nostre interior. Altres ho faran millor, però no puc evitar parlar-ne.

El balcó municipal, farcit com una llauna de sardines de persones convidades, genera interès vanitós. Veure qui apareix per allà i les reaccions de la plaça és un joc patumaire per a iniciats. Culer irreductible, l’alcalde de la ciutat fa dies que parla de la possibilitat de comptar amb una “celebritat barcelonista de màxim nivell”. Poc misteri: està intentant fer aparèixer al balcó (i potser a la plaça) el president Joan Laporta. Si treu per allà tota la seva humanitat, serà una hecatombe de reaccions populars, de les més potents de la història. El moment culer a Berga ho és més que a cap altre indret. Juntament amb la bona marxa dels dos equips, el femení i el masculí, un empresari local, Xavier Barniol, ha estat escollit membre de la nova junta que prendrà possessió al juliol. Un fet inèdit. Però sobretot, la presència i la projecció de Marc Bernal, el jugador de Berga destinat a ser el nou Sergi Busquets en aquest Barça de la canalla. No hi podrà ser. «No vagis a la selecció!», li cridaven l’any passat a l’uníson. Dit i fet. Tot i que no anirà al Mundial, el dijous de Corpus serà a la Corunya per un amistós d’Espanya contra l’Iraq. Forma part d’un grup de nou jugadors de suport, com una mena de seleccionats de reserva per als vint-i-sis escollits. Si acabés apareixent amb els seus 1,93 m al mig a la plaça de Sant Pere, ara tindríem un problema d’ordre públic. Els futbolistes són els nous vedells d’or per adorar.

La possible comitiva del Barça no taparà la segura protagonista (política) de la jornada gran patumaire. L’anunciada aparició de Sílvia Orriols al balcó municipal, el primer salt de la nit, tot i no ser en un lloc prominent, generarà l’atenció de tothom i els xiulets d’alguns. L’expectació de la nit. L’última xiulada destacada fou la del 2024, quan va aparèixer, en aquesta ocasió a primera fila, l’actual president de la Generalitat i aleshores encara cap de l’oposició parlamentària. Sembla que no li han quedat ganes de tornar. Aquest any ha delegat en la consellera de Cultura.

El millor mirador per veure la festa ha acollit tota mena de celebritats, fins i tot l’anterior rei. Tothom hi vol ser i la Sílvia Orriols, l’última estrella arribada a la festa (o el psicodrama) de la política catalana, hi accedirà convidada per la “seva” regidora Judit Vinyes. Després de declarar que «després d’anys de brutícia, foscor i degradació, hi ha esperança», l’Ajuntament contraprogramarà amb un altre famós: el periodista de successos Carles Porta. Tots dos coincideixen en això de la foscor. Tindrem una Patum gòtica.