Google està sentenciat, ui ara

Ara fa aproximadament un any vaig escriure aquí mateix que, al món digital, tot acaba sent un Netscape, i la irrupció de la IA fa que el totpoderós Google comenci a netscapejar. Avui ja podem dir amb tota seguretat que el gegant que arbitra l’univers internet a tot el món occidental té escrita una sentència de mort i que la seva supervivència està en joc ara mateix, avui, en aquest instant, a la punta dels teus dits, i es resoldrà en molt poc temps.

Google serà una manera concreta d’utilitzar la IA o no serà res. Milions d’usuaris l’abandonen cada dia per anar-se’n a la seva IA preferida. El seu futur depèn de si la reformulació imminent de la barra de cerques que la va fer triomfar a partir del 2001 li permet sobreviure a la revolució de la IA amb la seva IA, Gemini. O caixa o faixa. Adéu al giny al qual milions d’empreses s’han hagut d’adaptar durant els darrers vint anys per poder subsistir al manicomi digital. Totes les activitats que van ser reconstruïdes per adaptar-se als dictats del cercador gegant, tots els gurus que van desenvolupar els mètodes SEO, els gugòlegs que van proliferar més que els kremlinòlegs durant la Guerra Freda, els diaris que van apostar-ho tot a complaure el monstre per tal que els perdonés la vida, hauran de tornar a començar. Ara que havíem après a dir pinícules, ara en diuen flims. Milers de milions en publicitat pengen d’un fil. Pedro J. Ramírez, factòtum de la premsa de Madrid durant dècades, fundador i director d’El Español, un mitjà de gran èxit per la traça amb què es va ficar al llit amb Google, ho admetia fa pocs dies en una conversa amb els redactors: «aquest model s’ha acabat; ja només podem veure a quina velocitat es va esgotant i quin marge tenim per desenvolupar-ne un altre».

La IA ho transforma tot com ho va fer internet, però més ràpid, a una velocitat que desborda de molt la nostra capacitat per adaptar-nos sense embogir. Els humans hem tardat centenars de milers d’anys a decidir-nos a sortir d’Àfrica i escampar-nos pel planeta, milers per desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, segles per crear el capitalisme, més d’un segle per fer la revolució industrial, mig segle entre la ràdio i la televisió, tres dècades entre la CNN i l’iPhone, una dècada entre l’aparició de Facebook i l’imperi absolut de les xarxes socials. Si aquest darrer salt ha fulminat les bases de la política democràtica i ha deixat fregits els cervells de tota una generació de joves, imagina’t el que ve ara si no hi ha qui ho reguli. O no cal que t’ho imaginis. Ho podrem veure en el pròxim capítol d’aquesta mateixa temporada.