Misteri de Déu, misteri de l’home

A la Bíblia, Jesús hi és anomenat quasi indistintament «Fill de Déu» i «Fill de l’home». Això podria explicar-se per l’esforç que fan els evangelis per presentar la realitat humana de Jesús com la revelació definitiva de Déu i del seu pla de portar el món a la seva realització plena. Un esforç que lliga amb l’única manera que tenim els humans per parlar del transcendent, de la realitat inabastable que anomenem Déu. I és que solament podem aproximar-nos-hi a partir de les nostres categories humanes; oi més si en la tradició bíblica es defineix l’ésser humà com la imatge de Déu que culmina la Creació.

De fet, quan volem expressar la nostra realitat fonda, no tenim altra manera de fer-ho que mitjançant la nostra realitat perceptible, sobretot el nostre comportament, configurat per accions i paraules. I de tot això, en surt la nostra pròpia presència en el si dels qui estimem i ens estimen. Fet i fet, el nostre ésser personal es concreta i es manifesta en allò que diem i fem i així es trasllada al si del proïsme, que el rep, si vol, i hi perviu en el record.

Els deixebles de Jesús van veure en ell que concebia el propi jo com la plasmació del pla amorós de Déu en bé dels humans i que tenia la missió de vessar el doll d’amor del Pare en els cors dels qui el conegueren, a fi que aquests continuessin la seva obra de donació personal en profit del proïsme, molt especialment en profit del proïsme més vulnerable.

Em sembla que no m’equivoco quan m’imagino que les primeres comunitats cristianes, quan van fixar la fe que compartien en els escrits evangèlics, partien de la convicció que la manera de ser de Déu, explicitada en la persona de Jesús, podia ser expressada en les categories humanes essencials: el lliurament amós llavor de vida (Pare) de qui es desviu pel proïsme (Fill), generant-hi la vitalitat (Esperit) que el fa capaç d’obrir-se a l’amor rebut i de donar-se, ell també, als altres. És la lògica de la fe i de la comunió, que fan dels creients partícips de l’obra del Regne anunciat i inaugurat per Jesús.

És des d’aquesta perspectiva que el text que es proclama a missa aquest diumenge, anomenat de la Santíssima Trinitat, diu que qui rebutja la donació amorosa de Déu s’aboca al fracàs existencial: es condemna ell mateix al sense sentit.

El Misteri de Déu és per als cristians la realització plena del Misteri de l’ésser humà quan es lliura amorosament, es desviu en bé de qui estima i així infon al proïsme ànim i vigor per viure, també, en plenitud.