Turisme i calor d’estiu

Som a finals de maig i a punt d’entrar en l’època de la saturació turística. És veritat que aquest fenomen té un pes molt diferent de les àrees de vora mar que no pas a les comarques de la Catalunya Central. Però amb una mirada global, és ben cert que el turisme té una importància notable en l’economia catalana, que no es pot minimitzar. I que al Bages mateix hi ha un punt concret que rep molts visitants tot l’any, però que a partir de la primavera en rep molts més encara. Tal com el lector segurament ja ha endevinat, es tracta de Montserrat. Tot té sempre els seus pros i contres, com saben prou bé, per exemple, els veïns que resideixen en els edificis propers a la gran obra de la Sagrada Família, a Barcelona, o a prop de la Torre Eiffel, a París. Malgrat tot, doncs, el turisme pot comportar problemes i molèsties, però per a qualsevol país és una font d’ingressos considerable, en forma de taxes turístiques que es paguen a l’administració pública per cada nit que es passi en un allotjament turístic. Però aquests ingressos beneficien de manera directa a la població local que viu al voltant dels grans centres d’atracció turística? Segurament que no, o en tot cas, no gaire. D’aquí ve que aquest turisme massiu sigui més aviat rebutjat pels estadants habituals d’aquests indrets, si no fos que s’hagin anat incorporant també laboralment en els serveis turístics.

Canviant de tema és evident que el comentari habitual dels darrers dies ha estat sobre la calor que fa. Ja se sap que quan s’acosta l’estiu cada dia fa més calor. Però és normal la dels darrers dies? Més aviat sembla que hàgim saltat del maig al juliol sense passar pel juny. Es normalitzarà la temperatura d’aquí a poc o bé parlar de normalitat meteorològica no té gaire sentit perquè els canvis de temps, mai més ben dit, van sempre al seu aire. I si l’aire és de temporal hi haurà llamps i trons i pluja. Però si el cel és serè i fa un sol esplèndid anirà augmentant la calor, malgrat que puguem pensar que ja n’estava fent massa.