Enginy

Fa poc ha tingut lloc l’«Engineers Shaping Europe’s Future», un acte organitzat pels col·legis professionals i institucions d’enginyeria dels 4 Motors per Europa (4MFE) a la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. Representants de Catalunya, Baden- Württemberg, Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps han intercanviat parers sobre els reptes europeus davant la necessitat d’emancipació industrial i tecnològica respecte a les potències xinesa i americana. I fer-ho, preservant els valors contemporanis europeus, on la sostenibilitat i la dimensió social haurien de presidir qualsevol proposta pensada per a l’economia del bé comú.

La reivindicació del paper de les enginyeries i el seu talent en aquests afers, que en altres moments he reivindicat en aquestes planes, torna a surar al llarg d’aquestes jornades europees. S’hi han realitzat dues taules rodones amb representants de la UE, empreses, universitats i agents de la innovació. Allà s’han tractat temes com la modernització de les polítiques d’educació i habilitats, l’impacte de la intel·ligència artificial i la necessitat de la col·laboració entre la indústria, les universitats i les institucions públiques.

El moment històric d’incertesa geopolítica i de grans transformacions industrials, tecnològiques i científiques ha portat les quatre organitzacions de professionals de l’enginyeria dels 4 Motors, a fer una crida per a què l’enginy, l’enginyeria, estigui al centre de les polítiques industrials, d’innovació i educatives europees. En la introducció del manifest s’assenyala que «la indústria, la recerca i la innovació són els pilars de la prosperitat, el lideratge tecnològic i la cohesió d’Europa. Tanmateix, sense prou talent d’enginyeria (ben format, divers, mòbil i valorat), Europa no podrà assolir les seves transicions verdes i digitals, les seves ambicions de reindustrialització i la seva sobirania tecnològica» I es reafirma que: «el talent és política».

La declaració conjunta Engineering Talent for a Stronger Europe identifica sis compromisos:

1. Cal situar el talent d’enginyeria al centre de l’agenda d’Europa i reconèixer-lo com un actiu estratègic essencial per mantenir les capacitats de recerca, innovació i lideratge industrial d’Europa. Per això, calen objectius mesurables i alinear-los amb les prioritats tecnològiques crítiques d’Europa: semiconductors, intel·ligència artificial, energia neta, defensa i materials avançats.

2. És necessari obtenir un veritable mercat únic pels professionals de l’enginyeria. Cal millorar la mobilitat, el reconeixement mutu de qualificacions, la reducció de les càrregues administratives, les vies ràpides per importar talent altament qualificat de fora de la UE.

3. S’ha de garantir l’excel·lència en l’educació en enginyeria des de les etapes inicials de la formació en tecnologia, tecnologia, informàtica i matemàtiques (STEM) fins al nivell de doctorat. S’ha de multiplicar la formació dual, les pràctiques remunerades de qualitat i els currículums dissenyats conjuntament amb socis de la indústria, afegint-hi xarxes de càtedres universitat-indústria a les quatre regions europees.

4. Cal atraure, retenir i diversificar el talent, oferint oportunitats de recerca, itineraris professionals, mesures fiscals específiques, suport a l’habitatge i polítiques favorables a la família. Així mateix, és bo recuperar la diàspora tecnològica per fer front a les pròpies necessitats. L’atracció de nou talent jove i, sobretot, de dones al món de l’enginyeria, passa obligatòriament per assenyalar els objectius socials de la professió.

5. És obligatori dimensionar l’aprenentatge permanent i crear intel·ligència de competències. Calen iniciatives massives de «reciclatge i millora de les competències en IA, ciberseguretat, electrònica de potència, fabricació avançada i sostenibilitat».

6. Es necessita establir una governança regional - UE per tal que siguin les regions o institucions autònomes les que liderin l’acció de proximitat, mentre la UE proporciona marcs i instruments propicis, propostes de finançament alineades; i un seguiment anual sobre l’evolució del programa se suport.

En la crida final de la trobada a Brussel·les de l’enginyeria dels 4 Motors d’Europa, es diu: «Sense talent no hi ha indústria; sense indústria, no hi ha prosperitat compartida, ni lideratge tecnològic europeu». I podríem afegir-hi que no es podrà liderar la transformació energètica i social necessària per al canvi civilitzatori.

Aplicant totes aquestes bones intencions a Catalunya, caldria millorar molt més la formació professional de Segon Grau que facilita candidats a les enginyeries. Caldria facilitar algun mecanisme per tal que les petites empreses puguin servir-se dels doctorats industrials i la formació dual. Caldria que les Escoles d’Enginyeria s’apropessin encara més als teixits empresarials locals i prioritzessin les línies de recerca i transferència alineats amb els principals objectius de país i amb els dels clústers de proximitat.